|
El
monestir té el seu origen en una capella dedicada a la
Mare de Déu construïda el 1450 pels ducs d’Osuna i que
fou ocupada per ermitans. Poc després el seu superior,
Fernando Tibona, i una part d’aquella comunitat van
adoptar l’hàbit dels predicadors vinculant-se a la casa
que aquest orde tenia a Toro; l’altra part de la
comunitat fou expulsada i va adoptar la Regla de Sant
Benet amb el vist-i-plau de San Benito el Real de
Valladolid i del papa. Va esdevenir una casa depenent de
Valladolid, la fundació de la qual es va formalitzar l’any 1460 i ocupant provisionalment l’antiga capella i
ermitori mentre s’havia d’aixecar el nou monestir. |
|
|
Les
dificultats econòmiques i l’oposició de Fernando Tibona,
que havia tornat al Bueso i ara marxava una altra vegada
amb els dominics de Toro van dificultar el seu
desenvolupament. Finalment les diferències van acabar
amb la intervenció del bisbe de Palència i del mateix
papa Pius II, amb una sentència del 1463. La comunitat
va continuar la construcció del monestir però el 1524 va
quedar pràcticament destruït a causa d’un incendi.
Després va començar la seva reconstrucció però la poca
vitalitat va fer que el 1586 hom prohibís l’admissió de
novicis, el 1595 fou lliurat a
Santo Domingo de Silos i
el 1607 a Sahagún. El 1722 va patir un segon incendi
deixant-lo en plena decadència malgrat la voluntat de
reedificar-lo. El 1789 es va proposar la seva dissolució
i el 1793 el lloc fou cedit a San Benito de Valladolid.
Abandonat totalment a partir del 1835 va caure en ruïna
i actualment les seves restes són escasses. |
Ruïnes d'El
Bueso |
