El convent de San Ildefonso fou fundat entre els anys 1285 i 1290 per voluntat de la reina María de Molina (c 1260-1321), muller Sanç IV de Castella. Amb aquella finalitat, el 1284 va adquirir unes cases on s’aixecaria la casa conventual. Provisionalment, els dominics van ocupar l’església de Santa María la Blanca que s’incorporaria al convent fins que es va edificar la església de Santa María la Nueva, acabada després de la mort de la fundadora.
Després, el convent es posaria sota l’advocació de San Ildefonso. També es va edificar un palau reial en el mateix recinte que, en el futur, fou ocupat per personatges de la cort. A l’església es va enterrar l’infant Enric de Castella (1288-1299), fill dels fundadors. Aquest convent va gaudir de protecció reial i de la noblesa, el patrocini de la monarquia es va allargar fins al 1494, data en què es va traspassar als senyors de La Mota. El 1502, aquests van encarregar el retaule major a Pedro Berruguete, en el que també hi va treballar Joan de Borgonya.
Aquesta casa fou suprimida amb la desamortització, després de patir els efectes de la Guerra del Francès i el Trienni Liberal, que la van deixar en plena decadència fins a la seva supressió definitiva. Actualment, del convent en resta ben poca cosa, a més de les seves estructures, també es va perdre el mobiliari, encapçalat pel retaule de Berruguete. A l’església de San Julián de los Caballeros es conserva una portada procedent d’aquest lloc, traslladada el 1879.
- LÓPEZ, Juan (1613). Tercera parte de la historia general de Sancto Domingo y de su orden de Predicadores. Valladolid: F. Fernández de Córdova
- MEDRANO, Manuel Joseph de (1727). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores. 1 parte, tomo 2. Madrid: A. González
- VASALLO TORANZO, Luis (2003). Pedro Berruguete y Juan de Borgoña en el retablo de San Ildefonso de Toro. Boletín del Museo Nacional de Escultura, núm. 7
- VIÑÉ ESCARTÍN, Ana Isabel; i altres (2002). El convento de San Ildefonso de Toro: documentación de su claustro a través de la intervención arqueológica. Anuario del Instituto de Estudios Zamoranos, núm. 19
- ZURDO, Francisco (1994). Zamora dominicana. Zamora: Monte Casino
Al centre de Toro, carrer de Santo Domingo