Monestir de San Benito de Sahagún

En època visigòtica, s’hi va incorporar una comunitat monàstica que va acabar l’any 714 amb la invasió sarraïna. La casa fou coneguda en aquella època amb el nom de Domnos Sanctos. Un cop recuperades aquestes terres, l’any 754, Alfons I d’Astúries (?-757) va restaurar el lloc, però fou arrasat novament per un atac islàmic. Una nova fundació va venir de la mà d’Alfons III el Magne (c 848-910), l’any 872 haurien arribat uns monjos que fugien del monestir de San Cristóbal de Còrdova i el rei els va cedir l’antic lloc de Domnos Sanctos. L’any 883, la casa fou atacada pels sarraïns i l’any 904 fou restaurada de nou, també sota Alfons III. Ràpidament, va començar la construcció d’una nova església, consagrada el 935.

També es va reconstruir el conjunt de dependències monàstiques, ja en plena època romànica. El 1093, el rei li va lliurar el monestir de San Salvador de Nogal (Palència), amb el seu palau i possessions. A la seva mort, aquest monarca fou enterrat en el monestir. Es va convertir en un centre de poder important i, fins i tot, va encunyar moneda. A mitjan segle XIII, el monestir gaudia d’una notable posició i el papa Eugeni III li confirmava la seva protecció. El 1235, la vila de Sahagún i la mateixa abadia foren víctimes d’un incendi que va destruir la primera i afectar de manera important la segona.

Quan van retornar (1814), van trobar-se amb les construccions malmeses i van començar la seva restauració. L’exclaustració de 1820 i la desamortització de 1835 va acabar definitivament amb el monestir, que va anar perdent el seu patrimoni arquitectònic, les restes conservades són ben poques, si tenim en compte la rellevància històrica que havia aconseguit. Tampoc es conserva gran cosa del seu patrimoni mobiliari i arxiu. Al proper monestir femení de la Santa Cruz es conserva el sepulcre d’Alfons VI, portat aquí arran de la desamortització. Al Museo de León i a la propera església de San Tirso es conserven alguns elements arquitectònics d’aquest lloc.