Convent de San Francisco de Sahagún
La Peregrina de Sahagún / Franciscans de Sahagún
(Sahagún, Lleó)
Els franciscans s’havien establert a la rodalia de Sahagún almenys des del 1245. El 1255, quan Alfons X el Savi es trobava en aquesta vila, els framenors li van sol·licitar un nou lloc on poder aixecar un convent amb les dependències necessàries per al seu funcionament. Arran d’això hom va acordar amb l’abat del monestir de San Benito la cessió d’un espai adient.
Després d’una confrontació entre les dues comunitats que va tenir lloc el 1257 i en el que hi va haver d’intervenir el rei i el papa Alexandre IV, es va reprendre la iniciativa i el 1260 es va posar la primera pedra de l’església. Hom té notícies que el 1358 la construcció d’aquell edifici encara no havia acabat. Les rivalitats entre les comunitats, la franciscana i la de San Benito, van sovintejar durant els segles en què van coexistir els dos establiments a la mateixa vila.
El 1683 s’hi va traslladar el col·legi missioner que fins aquell moment els framenors tenien a Nuestra Señora de la Hoz (Segòvia) el que va donar un nou impuls a la casa, alhora que permetia la restauració de les antigues construccions. El 1688 va arribar al convent una imatge de la Mare de Déu que aviat esdevindria objecte de molta devoció i que seria coneguda amb el nom de La Peregrina i venerada en l’església conventual, convertida també en santuari.
Els franciscans van patir els efectes de la Guerra del Francès, quan el convent fou exclaustrat i saquejat. Mínimament recuperat, el 1836 els frares van haver d’abandonar el convent a causa de la desamortització, va passar a mans privades, però el 1861 l’església va recuperar el culte, després es restauraria el santuari on es venerava la imatge de La Peregrina. En els darrers anys s’ha restaurat l’església, pràcticament l’única resta de l’antic convent franciscà. La imatge de La Peregrina es conserva al monestir de les benedictines de Santa Cruz de Sahagún.
Gravat de F. Parcerisa a Recuerdos y bellezas de España (1855-65)
Abans de la restauració (1984)
Abans de la restauració (1984)
- CUENCA, Juan Manuel. (1993). Sahagún: monasterio y villa (1085-1985). Valladolid: Estudio Agustiniano
- GONZÁLEZ MAZARIEGOS, Esther (2009). Excavación arqueológica en la Iglesia de La Peregrina -antiguo Convento de San Francisco- en Sahagún (León). Tierras de León, núm. 128-129
- MARTÍNEZ AGUADO, Inmaculada (2001). Reformas en el convento de San Francisco de Sahagún (León): una obra con trazas de Felipe Berrojo. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, núm. 67
- MOREDA BLANCO, Francisco Javier (2013). Un sello papal a nombre de Gregorio XI en la iglesia de la Peregrina, Sahagún. Estudios del Patrimonio Cultural, núm. 10
- PÉREZ GIL, Javier; i altres (2002). El convento de San Francisco de Sahagún y su iglesia de la Peregrina. Archivo Ibero-Americano, núm. 62
- QUADRADO, José María (1855). Recuerdos y bellezas de España. Asturias y León. Madrid: Repullés
- RIVERA BLANCO, José Javier; coord; i altres (2011). Santuario de la Peregrina de Sahagún estudios y restauración. León: Eclipse
El santuari de La Peregrina és al sud de la població de Sahagún