Monestir de Santa María de Palazuelos

El mateix any, Diego Martínez va lliurar San Andrés al monestir de Santa María de Valbuena (Valladolid), que hi va instaurar una casa com a dependència d’aquella fins que, el 1175, Alfons VIII ratificava les seves possessions ja com abadia cistercenca independent. El 1213, el mateix Alfons VIII va donar la vila de Palazuelos a Alfonso Téllez de Meneses, i el mateix any, aquest darrer va traspassar la propietat als cistercencs de Valbení, amb la condició que s’hi traslladés la comunitat, fet que es realitzà després de la construcció de la nova abadia, almenys els seus espais imprescindibles. El 1218, ja s’esmenten els monjos de Palazuelos, en lloc de San Andrés.

Al segle XIV passava per una època de crisi, amb el pas del temps, va anar perdent els seus béns, a més, l’adopció del règim comendatari no va ajudar la seva recuperació. Al segle XVI es trobava en plena decadència, època en què es va reformar pel que fa a l’observança. A mitjan segle, Palazuelos es va convertir en la seu on se celebraven els capítols generals de la Congregació Cistercenca de Castella i també s’hi va establir un col·legi. Tot plegat va quedar estroncat en el segle XIX, primer va patir una ocupació militar francesa, que va malmetre el monestir, però el 1835, va arribar l’exclaustració definitiva i el 1841 es va procedir a la seva subhasta.