L’origen
d’aquest monestir cal cercar-lo en un establiment
anterior que s’aixecava a llevant d’aquest lloc, conegut
com San Andrés de Valbení i documentat des del 1093.
L’any 1165 el lloc de San Andrés fou donat per Alfons
VIII a Diego Martínez amb la finalitat de restaurar-lo
monàsticament ja que en aquell moment es trobava en
estat d’abandó, aquest personatge el va lliurar el
mateix any a Santa María de
Valbuena que hi va instaurar una casa depenent fins que el
1175 Alfons VIII ratificava les seves possessions com
abadia cistercenca independent. El 1213 Alfonso Téllez
de Meneses va fer donació a l’abadia de San Andrés del
lloc de Palazuelos amb la condició que hi traslladés la
comunitat, fet que es realitzà l’any 1226, mantenint el
lloc de San Andrés com a granja de Palazuelos. |
|
La nova casa monàstica de Palazuelos, es va convertir, a
més, en panteó familiar dels Meneses. Era en aquesta
època un centre monàstic ric però amb els anys va anar
perdent els seus béns i al segle XVI es trobava en plena
decadència. El 1835 la precària comunitat fou
exclaustrada i el 1841 es va procedir a la seva
subhasta. A partir d’aquí les construccions van anar
patint el pas del temps i l’abandonament, el monestir es
va perdre i ara (2010) només en resta l’església,
propietat del bisbat, molt mal conservada i en perill de
ruïna. |

Palazuelos |