|
Es tracta
d’una fundació efectuada el 1243 gràcies a la iniciativa
del comte Rodrigo Fernández de Valduerna i la seva
esposa, inicialment l’establiment estava ocupat per
canonges premostratencs i depenia d’Aguilar de Campoo.
No va esdevenir mai una casa d’importància. Més endavant
va passar a estar regida per abats comendataris el que
no va ajudar el seu desenvolupament i va agreujar la
crisi. |
|
|
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
|
El 1511 es
va produir un canvi en el si del monestir, la comunitat
masculina fou substituïda per una de canongesses,
procedents de Santa Sofía de Toro en el que sembla una
maniobra preparada, ja que l’abadessa de Santa Sofía i
el darrer abat de Villoria (mort el 1505) eren germans.
Les coses van continuar per un camí semblant i, a
l’època del canvi de comunitat, es va donar el cas que
Fernando de Colmenares, abat d’Aguilar va posar a la
seva filla Mencía com abadessa de Villoria; el 1522 els
dos foren expulsats per l’abat de Retuerta, deixant
aquesta casa com a simple priorat. El 1531 l’establiment
monàstic va recuperar el títol d’abadia i es va redreçar
la situació. |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
|
El 1665 va
patir un incendi que va obligar les canongesses a deixar el monestir per
refugiar-se al palau episcopal d’Astorga, del que depenien. No hi van
poder tornar fins el 1774. Amb la desamortització van perdre les seves
propietats però van poder mantenir la comunitat i encara continua actiu.
Entre el 1867 i 1871 van acollir temporalment la comunitat de
Santa María de Carrizo, durant la seva
exclaustració. L’església i el conjunt monàstic conservat és de l’època de la
reconstrucció (1772-1776). |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
La Asunción de
Villoria de Órbigo |
|
|
