Monestir de Santa María de Trianos

S Marie de Trianis / Canònica de Trianos

(Villamol, Lleó)

Santa María de Trianos
Santa María de Trianos

La canònica regular agustiniana de Santa María la Real de Trianos fou fundada, o refundada, el 1181 per Tello Pérez de Meneses i la seva esposa Gontro. És possible que, anteriorment, el lloc hagués estat ocupat per una comunitat benedictina. El 1194, a petició del fundador i del rei Alfons VIII, el papa Celestí III va desvincular el monestir del bisbat, posant-lo sota la dependència directa de Roma i confirmant el seu sotmetiment a la regla de Sant Agustí.

Santa María de Trianos
Santa María de Trianos
Retaule procedent del monestir
Ara al monestir de Santa Cruz de Sahagún

Fou un centre de relativa importància, que va rebre donacions de la monarquia. El 1450 va passar a tenir abats comendataris, el darrer dels quals, fra Gracía Bayón, era dominic. En aquella època la canònica estava en decadència i es va demanar que se’n fessin càrrec els dominics, el 1518, una butlla del papa Lleó X autoritzava els predicadors que tinguessin cura del lloc i dels tres canonges que encara hi havia, l’any següent hi va arribar la primera comunitat dominica.

El 1519 els dominics van establir-se en aquest lloc, on van fundar una escola que va adquirir força prestigi, pel manteniment de la qual, el 1605 li foren adjudicades algunes de les rendes que pertanyien al monestir de San Miguel de Escalada, també a Lleó. El monestir de Trianos també tenia un hospital per a pelegrins a càrrec seu, fundat el 1195, amb una part dedicada a atendre leprosos, la gestió del qual també es va traspassar als dominics. Estava situat a l’actual població de San Nicolás del Real Camino (Moratinos, Palència) i ara ha desaparegut.

Santa María de Trianos
Santa María de Trianos
Sepulcre procedent del monestir
Ara a l'església de San Tirso de Sahagún
Santa María de Trianos
Santa María de Trianos
Sepulcre procedent del monestir
Ara a l'església de San Tirso de Sahagún

A començament del segle XIX van arribar els infortunis que va portar la guerra del Francès i fou exclaustrat definitivament el 1835. Del monestir, pràcticament només es conserven les ruïnes de l’església, en part romànica, és de propietat particular. Al monestir de Santa Cruz de Sahagún es conserva un retaule barroc procedent d'aquest lloc, i a l'església de San Tirso, també a Sahagún, es conserva un sepulcre medieval, del segle XIII.

Santa María de Trianos
Santa María de Trianos
Sepulcre procedent del monestir
Ara a l'església de San Tirso de Sahagún
Santa María de Trianos
Santa María de Trianos
Sepulcre procedent del monestir
Ara a l'església de San Tirso de Sahagún

Bibliografia:
  • CASTÁN LANASPA, Guillermo (1984). San Nicolás del Real Camino un hospital de leprosos castellano-leoneses en la Edad Media. PI Tello Téllez de Meneses, núm. 51
  • CUENCA, Juan Manuel. (1993). Sahagún: monasterio y villa (1085-1985). Valladolid: Estudio Agustiniano
  • OLAVIDE, Ignacio (1899). Nuestra Señora de Trianos. Revista de archivos, bibliotecas y museos. Any III, núm. 6
  • ROYER DE CARDINAL, Susana (2007). El monasterio leonés de Santa María de Trianos y su articulación con otras instancias eclesiásticas (s. XII-XV). Hispania sacra, núm. 119

Situació:
Vista aèria

Al nord de Sahagún