San Miguel de Escalada està situat en un indret d’ocupació antiga del que s’han trobat restes arqueològiques dels segles IV-V, on més endavant s’aixecaria aquest monestir. Les referències documentals que puguin aclarir els orígens d’aquesta casa són molt escasses, però sí que s’han conservat diverses inscripcions, la més interessant data de l'any 913, ara s’ha perdut i, a més, no hi ha prou evidències que procedeixi del mateix monestir.
La inscripció esmenta la restauració del lloc quan es trobava en ruïnes, probablement a causa de la invasió sarraïna, per part d’uns monjos procedents de Còrdova i sota la direcció de l’abat Alfonso. Es tracta de la construcció d’una nova església, el que fa pensar que la comunitat ja es trobava en aquest lloc un temps abans de la seva consagració, oficiada pel bisbe Genadio d’Astorga, que també va participar en la construcció de Santiago de Peñalba.
L’any 1050, la comunitat va passar a organitzar-se sota la regla de Sant Benet, això fa pensar que anteriorment devia seguir la regla de Sant Isidor. El 1155, Sancha Raimúndez (c 1095-1159) i el seu germà Alfons VII, van donar el monestir a Sant Ruf d’Avinyò, convertint-se en un priorat de canonges regulars d’aquell orde d’origen francès. A mitjans del segle XIV la casa passava per una època de decadència i tenia una comunitat molt reduïda, es van viure enfrontaments entre els canonges i el bisbat.
Sant Ruf el va deixar l’any 1506 i va passar a domini reial fins que, el 1605, els dominics de Santa María de Trianos (Lleó) es van quedar amb bona part de les propietats d’Escalada, fet que encara va agreujar la seva situació. Va mantenir-se amb més pena que glòria fins a l’exclaustració, quan va esdevenir parròquia. El 1886 va quedar sense culte, però, per una altra banda, fou declarat Monumento Nacional. Gràcies a la singularitat de la seva arquitectura, el lloc ha estat restaurat en diverses ocasions, amb més o menys encert.
San Miguel de Escalada està integrat per dues construccions adossades. A ponent, l’església “mossàrab”, més antiga, de tres naus amb tres absis de planta de ferradura, a l'est, la capella “romànica” de nau única, no hi ha restes significatives d’altres dependències. Malgrat les modificacions, abandonament i intervencions que ha anat patint amb el pas del temps, el conjunt encara és un notable monument medieval.
Timpà de la capella, format amb elements d'un antic cancell
Ara d'altar
Ara d'altar
Relleu de l'absis central
Ara d'altar
Full del Beatus Morgan, procedent de San Miguel de Escalada
(Comentari a l'Apocalipsi, de Beat de Liébana)
ara a The Morgan Library, Nova York
Modilló de fusta (s. X-XI)
Museo de León
Mare de Déu amb el Nen (s. XII)
Museo de León
Mare de Déu amb el Nen (s. XII)
Museo de León
Sant Miquel lluitant amb el diable (s. XVIII)
Museo de León
Transcripció de la consagració de l'església (913), ara perduda
España Sagrada (1786)
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- CAVERO, Gregoria (2014). La dedicación de la iglesia en el monasterio de San Miguel de Escalada el 20 noviembre de 913. San Miguel de Escalada (913-2013). Universidad de León
- FITA, Fidel (1898). San Miguel de Escalada en el siglo XV. Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 32
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- LARRÉN, Hortensia (1986). Aspectos visigodos de San Miguel de Escalada (León). Antigüedad y cristianismonúm. 3
- MARTÍNEZ TEJERA, Artemio Manuel (2002). Cenobios leoneses altomedievales ante la europeización: San Pedro de Montes, Santiago de Peñalba y San Miguel de Escalada. Hispania Sacra, núm. 109
- PUENTE, Ricardo (2009). La iglesia mozárabe de San Miguel de Escalada. Lleó: Albanega
- RISCO, Fray Manuel (1786). España Sagrada, tomo 35. Madrid: Marín
- UTRERO, María de los Ángeles; i altres, eds. (2022). El monasterio de San Miguel de Escalada (Léon): arquitectura y canteras a lo largo de su historia. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
A llevant de Lleó, dins del terme de Gradefes i fora de la població de San Miguel de Escalada