La primera noticia documental d’aquest establiment cal situar-la en l’any 992 (o, potser, el 998), quan el petit monestir (o simple església) de San Miguel d’Almázcara, de fundació i propietat particular, fou donat al prevere Sampiro, personatge que també va intervenir en la fundació de Santa María de Carracedo.
Aquell monestir d’Almázcara, que més endavant passaria a ser conegut com San Miguel de Las Dueñas, hauria estat fundat per Gonzalo Vermúdez i la seva esposa Ildontia durant la segona meitat del segle X. Aquest Vermúdez, important personatge de la cort lleonesa, es va revoltar contra el rei Beremud II de Lleó (c 952-999) i a causa d’això les seves propietats foren confiscades i van passar a la corona, entre els seus béns hi figurava el monestir d’Almázcara, lliurat a Sampiro, que el 1034 fou designat bisbe d’Astorga. El 1020, Alfons V va confirmar aquella donació.
Hom sap que Almázcara va passar a ser de propietat reial i formava part del patrimoni de l’Infantat, en mans de Sancha Raimúndez (c 1095-1159), germana d’Alfons VII, amb qui va col·laborar administrant els béns de l’Infantat, que va acumular nombroses possessions. Sancha havia impulsat la restauració del monestir de Carracedo (1138) i més endavant, el 1152, va tornar a fundar el monestir de San Miguel d’Almázcara, que en aquell moment no tenia cap activitat monàstica, si és que mai l’havia tingut. En aquesta fundació es va disposar que seria un monestir femení, que estaria sota la tutela de Carracedo i que seguiria la regla de Sant Benet.
Portal de l'església (s. XVII)
Sant Miquel, al portal de l'església
Alhora, va dotar econòmicament la nova fundació monàstica amb nombroses propietats al Bierzo. San Miguel es va convertir en un monestir poblat per membres de la noblesa, de fet, el dot que es devia aportar per accedir a la comunitat era molt elevat, només apte per a famílies acabalades. El 1203, quan Carracedo es va integrar al Cister, aquesta casa de San Miguel va seguir els mateixos passos i va esdevenir un monestir cistercenc. Fou un monestir discret, tant pel que fa al nombre de monges com per la seva situació econòmica.
A les acaballes del segle XV, el monestir es trobava en decadència, a començament del segle XVI la situació es va agreujar amb el nomenament d’una abadessa procedent de San Quirce de Valladolid, l’autoritat de la qual era contestada, i amb el monestir regit per un administrador. Per un altre costat, el conjunt de les dependències monàstiques estava en perill de ruïna, per tot plegat, el 1505, San Miguel fou unit al proper monestir de San Guillermo de Villabuena, en qualitat de priorat. Les monges es van traslladar a San Guillermo, una única comunitat sota la direcció de l’abadessa d’aquest monestir, quedant, de fet, suprimit el d’Almázcara.
Retaule majord (c 1700)
Més endavant, amb la ruïna física de San Guillermo (les riuades l’envaïen sovint), es va impulsar la reconstrucció de San Miguel que, tot i el seu mal estat de conservació, encara podia recuperar-se, així és com el 1531 es va poder restaurar l’antic cenobi. La pèrdua total i desaparició de San Guillermo va comportar la recuperació monàstica de San Miguel de las Dueñas, on es va traslladar la comunitat, iniciant la seva reconstrucció, tant arquitectònica com religiosa. Amb la desamortització, la comunitat va patir un llarg període de tancament. En l’actualitat encara continua amb la seva activitat, es conserven alguns elements del monestir primitiu, però el gruix de les construccions i mobiliari, és dels segles XVII i XVIII.
Retaule del Calvari
Retaule del Calvari
Retaule de Santa Teresa, fundadora de Villabuena
Santa Teresa, fundadora de Villabuena
Reixa del cor (1692)
Reixa del cor (1692)
Cor
Cor
Sala capitular. Postal antiga
- CAVERO, Gregoria (2000). El monasterio cisterciense de San Miguel de las Dueñas. Universidad de León
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- MARTÍN LÓPEZ, M. Encarnación (2017). Colección documental del Monasterio de San Guillermo de Villabuena (1172-1527). Universidad de León
- MARTÍNEZ COELLO, Antonio (1997). La baja edad media en los monasterios bercianos de San Miguel de las Dueñas y San Guillermo de Villabuena algunos aspectos inéditos. Cistercium, núm. 209
La població de San Miguel de las Dueñas, on es troba el monestir, està situada al nord-est de Ponferrada