Monestir de Santiago de Peñalba
S Iacobi Pennalba / Valle del Silencio / Penna Alba
(Ponferrada, Lleó)
L’origen del monestir de Santiago de Peñalba està lligat al de San Pedro de Montes i al bisbe Gennadi (sant Gennadi d’Astorga, ¿-c 935), el qual, després de reconstruir el monestir de San Pedro de Montes cap al 896, va fundar o restaurar altres establiments de la comarca.
Entre el 909 i 919, Gennadi va exercir el càrrec de bisbe d’Astorga fins que es va retirar en aquest indret, possiblement durant el seu mandat va fundar aquest monestir de Santiago de Peñalba. La seva església ja estaria pràcticament acabada quan Gennadi va morir, potser ja s’havia enllestit el 937. Es coneix el nom d’alguns dels primers abats de la casa, com ara sant Urbà, enterrat a l’església. L’any 925, un tal Recaredo era abat d’aquest monestir i sembla que no fou el primer.
Cap al 940, Ramir II de Lleó (c 900-951) va fer donació al monestir d’una creu votiva que encara es conserva al Museo de León. En aquesta època, el bisbe Salomón mantenia una forta influència sobre el monestir i li va fer donacions de béns, també es va convertir en el seu abat. La relació d’abats de la casa va succeint en el temps, a finals del segle XI i començament del XII, el càrrec d’abat és ocupat, successivament per Pascual i Esteban († 1132), aquest darrer d’origen francès, considerat sant. El 1105 es va fer una nova consagració de l’església. Al Louvre es conserva un calze i una patena amb el nom de l’abat Pelagi, de mitjans del segle XII.
Portal de la façana sud
Des de finals del segle XII ja no s’esmenta més aquesta casa com a monestir, en endavant el lloc està a càrrec de la catedral d’Astorga, que hi manté un administrador, segurament ja no tindria comunitat. En endavant es troba esporàdicament el títol d’abat de Peñalba, que hom considera un càrrec dintre del capítol catedralici. Malgrat la curta vida d’aquest monestir, el seu interès és notable per la seva història i influència, ha esdevingut una de les fites de la Tebaida Berciana pel fet de conservar l’antiga església, un monument força destacat de la seva època.
Permòdols
Portal de la façana nord
Inscripció de l'abat Esteban
Sepulcre tradicionalment atribuït a l'abat Fortis
Capitell de1 sepulcre de l'abat Fortis
Capitell de1 sepulcre de l'abat Fortis
Creu de Peñalba (c 940)
Al Museo de León es conserva la Creu de Peñalba, donada al monestir per Ramir II de LLeó (c 900-951). La creu es va conservar en aquesta apartada església passant pràcticament desapercebuda fins que el 1879 es va traslladar a Lleó i es va difondre la seva existència. Porta gravada la dedicatòria del rei a l'apòstol Sant Jaume.
Calze de l'abat Pelagi, argent daurat, s. XII
Museu del Louvre, París
Patena de l'abat Pelagi, argent daurat, s. XII
Museu del Louvre, París
- AUBERT, R. (1984). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 20. París: Letouzey et Ané
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, Rafael (2010). La Cruz de Peñalba. Alma del Bierzo en cuerpo de latón. Bierzo
- GRAU LOBO, Juis A. (1993). Cruz votiva. Orígenes. Arte y cultura en Asturias. Siglos VII-XV. Barcelona Lunwerg
- GRAU LOBO, Juis A. (2000). Cruz votiva de Santiago de Peñalba. Encrucijadas. Las Edades del Hombre. Valladolid: Las Edades del Hombre
- GUARDIA, Milagros (2017). La vita nel «Valle del Silencio»: il monastero di Peñalba de Santiago (León) nel Xº secolo. Hortus Artium Medievalium, vol. 23
- ITO, Yoshihiko (2005). La iglesia de Santiago de Peñalba y su contexto arquitectónico. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, núm. 17. Universidad Autónoma de Madrid
- LORENZO, Josemi (2018). La cueva de San Genadio en el valle del Silencio, Peñalba de Santiago (León). Datos documentales. Vínculos de Historia, núm. 7
- MARTÍNEZ TEJERA, Artemio M. (2002). Cenobios leoneses altomedievales ante la europeización: San Pedro de Montes, Santiago de Peñalba y San Miguel de Escalada. Hispania Sacra, núm. 109
- MARTÍNEZ TEJERA, Artemio M. (2011). La Iglesia de Peñalba de Santiago (El Bierzo, León): el santuario de un héroe espiritual de los siglos IX y X. Argutorio, núm.26
- MARTÍNEZ TEJERA, Artemio M. (2021). La Tebaida Berciana, un antiguo territorio monástico en El Bierzo, León. Urbs Regia, núm. 6
- MURILLO, José Ignacio (2017). Secuencia constructiva de la iglesia de Santiago en Peñalba de Santiago (Ponferrada, León). Reformas de un edificio unitario. Arqueología y territorio medieval, núm. 24
- QUINTANA PRIETO, Augusto (1978). Peñalba. Estudio histórico sobre el monasterio berciano de Santiago de Peñalba. León: Nebrija
- TESTÓN, Juan Antonio (2008). La Tebaida Berciana. El monacato en la diócesis de Astorga en los períodos Antiguo y Medieval. Universidad de León
L'antiga església monàstica està situada al poble de Peñalba de Santiago, al sud de Ponferrada, on pertany