Abadia d'Hautefontaine

Abadia cistercenca fundada el 1136 des del monestir veí de Trois-Fontaines amb la intervenció de Bernat de Claravall qui va designar el seu primer abat: Raoul. Fou una casa modesta. Afectada en el decurs de la guerra dels Cent Anys i una altra vegada el 1544. Abandonada amb la Revolució, es va perdre l’església medieval, algunes dependències es conservaven en relatiu bon estat fins mitjan del segle XX però ara es troba en ruïnes.

Abadia de Belleau

Abadia cistercenca femenina fundada el 1242 (Bella Aqua) que va quedar destruïda pels hugonots el 1567, després fou un priorat de l’abadia de Claravall. Actualment és una explotació agrària que encara conserva estructures medievals importants.

Abadia de Belleau

Abadia de Le Reclus

L’abadia cistercenca de Le Reclus fou fundada com a tal el 1142 a partir d’una comunitat monàstica documentada des del 1136 tot i que hom la considera més antiga. Quan va entrar a l’òrbita del Cister, es va posar sota la filiació de Vauclair (Aisne). El 1164 la comunitat es va traslladar a l’emplaçament actual. Sota règim comendatari des del 1532. Durant el segle XVIII es van fer obres importants. Suprimida amb la Revolució. D’època medieval es conserva una part del claustre i la sala capitular.

Abadia de Saint-Pierre d’Avenay
Escut
Bibliothèque nationale de France

Monestir de monges benedictines fundat cap el 660 per santa Berta que fou la seva primera abadessa, era l’esposa de sant Gombert qui també va fundar un monestir a Reims. Fou una abadia poderosa malgrat les penúries que va patir durant el segle XVI quan va quedar destruïda. Suprimida amb la Revolució (1792) amb una comunitat de 33 monges. Ara ha desaparegut, es trobava al centre d’Avenay-Val-d’Or, a tocar de l’església parroquial.

Abadia d’Avenay
Santa Berta, la fundadora
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye d'Avenay

Cordeliers de Reims

Convent fundat abans del 1235 (s’esmenten gestions en aquest sentit des del 1220), en aquesta data una revolta va destruir un primer establiment, molt rudimentari. El 1245 estava en reconstrucció i el 1450 un incendi el va cremar i fou refet de nou. Es va mantenir fins la Revolució quan va quedar abandonat, l’església es va enderrocar el 1813. Altres espais conventuals es van conservar però durant la primera Guerra Mundial, van quedar en ruïnes i no es van reconstruir.

Cordeliers de Reims
(Annuaire-bulletin de la Société des amis du vieux Reims, 1914)

Canònica de Saint-Denis de Reims

Antic monestir fundat en data indeterminada, que hauria estat destruït el 892 i reedificat durant la segona meitat del segle X, tornat a refer durant el segle XI i XIII. L'abadia fou reformada per la congregació de França el 1633 i va mantenir-se fins la Revolució, després de la qual es va perdre l’església gòtica. El 1822 va esdevenir la seu del seminari i a partir del 1913 del Museu de Belles Arts de la ciutat.

Saint-Denis de Reims
Detall d'un plànol de Reims
Jean Colin, 1665
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Saint-Thierry
Monasticon Gallicanum

Casa benedictina fundada el segle V el primer abat de la qual fou Teodoric (Thierry), després va adoptar la Regla de Sant Benet i el 1628 es va reformar amb l’entrada de la congregació de Saint-Maur, el 1775 es va traslladar a Reims i després de la Revolució va quedar destruïda. Malgrat tot, encara es conserva l’entrada i la sala capitular. Des del 1968 està ocupada per monges benedictines.

Sala capitular de Saint-Thierry
Fotografia de Garitan
Wikimedia

Abadia de Saint-Basle de Verzy
Monasticon Gallicanum

Monestir fundat al segle VI, època en que hi va estar sant Basle (+ 620) i restaurat per sant Nivard (bisbe de Reims, c655-c669). Després de patir les inestabilitats de l’època, fou restaurat novament a mitjan segle X i va adoptar la Regla de Sant Benet. Durant la segona meitat del segle XIV i primera del XV va patir el efectes de la guerra dels Cent Anys i més endavant les guerres de Religió, el 1636 hi va entrar la congregació de Saint-Maur que va mantenir activa la casa fins la Revolució, després seria completament enderrocat.

Escut de l'abadia de Saint-Basle
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Cheminon
Carte générale de la France Cassini, 1757
Bibliothèque nationale de France

Antic priorat que el 1102 estava sota la regla de Sant Agustí, després del 1130 es va adherir a la congregació d’Arrouaise i el 1138 va adoptar la regla del Cister, posant-se sota la dependència de l’abadia de Trois-Fontaines (Marne). Va tenir un ràpid desenvolupament abans de patir amb la guerra del Cent Anys. Amb abats comendataris des del 1546, va mantenir-se fins el 1789. Pràcticament desapareguda.