Aquesta és
una de les diverses fundacions monàstiques impulsades
pel bisbe Barthélemy de Joux (?-1157)
qui l’any 1134 va
posar a disposició de
Bernat de Claravall aquest lloc
amb la finalitat que hi instaurés una casa
cistercenca cosa que es va fer realitat, esdevenint una
nova filla de l’abadia de Claravall (Aube). El seu
primer abat fou Henri Murdac, deixeble de Claravall,
aquest va deixar el càrrec el 1143 quan es va traslladar
a l’abadia de Fountains (North Yorkshire, Anglaterra,
d’on era originari) i va esdevenir abat d’aquella casa,
el 1147 fou nomenat arquebisbe de York. La fundació es
va oficialitzar pel reconeixement del mateix bisbe i de
la Santa Seu amb butlles dels papes Eugeni III (1147) i
Alexandre III (1178). A més la casa va rebre el suport
dels comtes de Roucy, lloc situat al sud d’aquí.
L’assentament va tenir un notable èxit i va poder
participar en les noves fundacions cistercenques de Le
Reclus (1142) i Charmoye (1167) ambdues al Marne. |
|
Aquesta època de bonança també va permetre la reconstrucció i
ampliació del monestir durant la primera meitat del segle XIII.
Després vindrien els episodis bèl·lics relacionats amb la guerra
dels Cent Anys que la van afectar directament (1359), que van
obligar a la seva restauració, poc després encara patiria un episodi
de pesta. Els infortunis van continuar durant els anys següents, ja
sigui per qüestions internes relacionades amb l’observança o, més
endavant a causa de les guerres de Religió. La comunitat cistercenca
va romandre activa fins la Revolució, quan fou suprimida i poc
després va passar a mans privades provocant l’enderroc de
l’església. Tot i això va conservar una part de les dependències
claustrals però adaptades com habitatges. Un bombardeig durant la
Primera Guerra Mundial va portar la ruïna per la totalitat del lloc.
Durant la segona meitat del segle XX es va excavar, redescobrir
l’església primitiva i condicionar, mantenint l’estat de ruïna. |
Abadia de Vauclair
Dormitori dels conversos i celler |