Casa benedictina fundada per sant Règul, bisbe de Reims (672-698) que havia professat com a monjo a l’abadia d’Hautvillers (Marne) abans d’esdevenir bisbe de Reims succeint a sant Nivard el fundador d’Hautvilliers. Per la fundació (c677-c680) va tenir el suport d’Ebroí, majordom de palau, càrrec de màxima importància a la cort merovíngia. La primera comunitat va venir de l’abadia de Saint-Pierre de Rebais (Sena i Marne, ara pràcticament desapareguda). A la seva mort Règul fou enterrat a Saint-Remi de Reims tot i que més endavant el seu cos es va traslladar a Orbais. Ràpidament el monestir es va transformar en un centre influent, prestigiós i pròsper, però també va patir els efectes dels trastorns polítics i bèl·lics que van afectar el territori.

Església de l'abadia d'Orbais

La batalla de Fontenoy (841)
La guerra civil també va afectar Orbais
Miniatura de les Grandes Chroniques de France (1375-1400)
Bibliothèque nationale de France

El lloc va resultar afectat l’any 841 per les guerres provocades per la divisió de l’Imperi a la mort de Lluís el Pietós, malgrat tot en aquesta època va custodiar el cos de sant Remigi de Reims que va deixar l'abadia de Saint-Remi a causa de les invasions normandes, que van arribar aquí el 936. En aquest sentit, el 1420 va caure víctima de la guerra dels Cent Anys i el 1564 de les guerres de Religió. El 1520 va adoptar el règim comendatari, que privava la comunitat de la lliure elecció d’abat i el 1668 i arribava la congregació de Saint-Maur que es va fer càrrec d’Orbais fins la supressió de la casa, el 1791.

De l’abadia actualment només resta la capçalera de l’església (s XII-XIII) amb modificacions i, sobretot la pèrdua de pràcticament la totalitat de la nau principal al segle XVIII. A l’interior es conserven algunes mostres de vitralls medievals i un valuós cadirat del cor de l’època del primer abat comendatari, Louis de Bourbon-Vendôme (1520-25). Al nord encara es conserva la sala capitular.

Planta esquemàtica de l'església d'Orbais