|
Aquesta
abadia fou fundada per sant Nivard (bisbe de Reims,
c655-c669) a mitjan del segle VII, les fonts indiquen
diferents dates, possiblement el 658. La tradició també
diu que l’establiment s’hauria efectuat prop de les
ruïnes d’un monestir d’època més antiga, destruït pels
bàrbars. El seu primer abat fou
sant Bercari, després
fundador de Montier-Der (Alt Marne) seguit
per sant Règul que també va ser bisbe de Reims i
fundador del monestir de
Saint-Pierre d’Orbais. Després de l’època
fundacional, durant el segle VIII i bona part del IX, la
casa va gaudir d’un llarg període de prosperitat, el 841
van arribar al monestir les relíquies de santa Helena
una de les joies més preuades de la casa. Tot va acabar
cap el 882, quan un atac normand va deixar la casa en
ruïnes i no es va refer fins mitjan del segle X. Els
monjos d’Hautvillers consideraven que Pere el Venerable
s’havia format, entre altres llocs, en aquest monestir
abans d’esdevenir abat de
Cluny, entre el 1122 i 1157. |
|
|
El 1221 el monestir
d’Hautvillers va facilitar unes terres de la seva propietat per la
fundació de l’abadia cistercenca femenina d’Argensolles, situada més
al sud. A mitjan del segle XV i després d’una llarga època de
prosperitat el monestir fou saquejat i incendiat arran d’un episodi
de la guerra dels Cent Anys. Aquesta situació es va tornar a produir
el 1562 ara a causa de les guerres de Religió. El 1634 la casa fou
reformada introduint la Congregació de Saint-Vanne. Per altra banda
cal esmentar que en aquesta època va arribar al monestir Pierre
Pérignon (Dom Pérignon) natural d’aquestes terres que es va fer
càrrec del seu celler desenvolupant el sistema d’elaboració del
xampany, la tradició diu que va aprendre la tècnica a l’abadia de
Sant Hilari de Carcassona, prop de Limós, on ja s’utilitzava un
mètode similar. El monestir va mantenir l’activitat fins la
Revolució. |
Planta de l'abadia d'Hautvillers,
el 1777 (detall)
Bibliothèque nationale de France |
