La tradició diu que una primera església fou bastida en aquest indret pel militar romà Jovinus (s IV) qui hauria aixecat una capella dedicada a Saint-Agricole i Saint-Vital on ell mateix hi fou enterrat l’any 370. De fet el monestir de Saint-Nicaise conservava un sepulcre considerat del propi Jovinus i que ara es troba al museu de Saint-Remi. Sigui com sigui, aquella antiga església fou utilitzada com a lloc d’enterrament dels prelats de Reims i el 407 hi foren enterrats el bisbe Nicasi, la seva germana Eutròpia i altres personatges martiritzats a la catedral. Al segle IX les relíquies del sant es van traslladar a causa de les invasions normandes. Uns clergues van custodiar aquella església fins que hi fou introduïda una comunitat monàstica.

L'abadia de Saint-Nicaise, abans de la seva destrucció
Il·lustració de Reims. Essais historiques sur ses rues et ses monuments (1844)

Fou Gervais de la Roche-Guyon, bisbe de Reims entre 1055 i 1067, qui es va encarregar de fer reviure l’antiga església que en aquell moment es trobava pràcticament en ruïnes. Es va encarregar de restaurar o reconstruir l’antic edifici i aixecar les dependències monàstiques que requeria per acollir la comunitat que hauria arribat del proper monestir de Saint-Remi. El 1060 es va consagrar la nova església i es van portar les restes de sant Nicasi, que durant les èpoques de inestabilitat s’havien traslladat i una part d’elles es trobava a Tournai. El 1090 la primera comunitat de la casa es va renovar amb monjos procedents de l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira).

Façana de l'església de Saint-Nicaise
Gravat de Frans de Bakker (1747)
Rijksmuseum Amsterdam

El 1231 va començar la reconstrucció de l’església i es va aixecar un nou edifici que substituiria l’obra romànica i que mantindria la seva estructura fins la Revolució. La casa monàstica va mantenir abats regulars fins el 1530 després es posaria sota el règim de comenda, al segle XVII hi entraria la congregació de Saint-Maur. La casa fou suprimida amb la Revolució quan es trobava en decadència, el 1793 es va posar a la venda i tant l’església, que era la part més interessant arquitectònicament parlant, com les altres dependències es van enderrocar per utilitzar la pedra. Actualment encara hi ha restes subterrànies del monestir, dins de les caves Champagne Taittinger que va passar a ocupar el lloc després d’anys d’abandó. A l’església de Saint-Remi, molt a prop, es conserva una part del paviment del presbiteri de Saint-Nicaise, una esplèndida obra del segle XIII.