Fou Leudinus Bodo, bisbe de Toul (c650-c660) qui va fundar prop d’aquí un monestir femení que segons algunes fonts seguia la regla de Sant Columbà. Aquella casa, ara desapareguda, estaria situada a l’actual lloc de Val-et-Châtillon. La primera abadessa del monestir fou Thieberga, filla de Bodo, que abans de ser bisbe havia estat casat. A causa del relaxament dels costums, el monestir passaria a estar ocupat per una comunitat de monjos benedictins, comunitat que ja estaria assentada al monestir el 912. L’any 1010 el bisbe Bertholdus de Toul va traslladar aquella comunitat al lloc de Saint-Sauveur on es va aixecar una nova abadia gràcies al suport dels senyors de les rodalies, especialment Agnès de Bar. És ben possible que durant un temps coexistissin les dues cases: Bonmoutier i Saint-Sauveur. El 1140 es va fundar en el mateix territori l’abadia cistercenca d’Haute-Seille, fundació en la que també hi va intervenir Agnès de Bar, el que va portar conflictes entre les dues cases.

L'església de Saint-Sauveur

Abadia de Saint-Sauveur
Sepulcre d’Henri I de Blâmont i Cunégonde de Linange
Ara als Cordeliers de Nancy
Fotografia de Fab5669 a Wikimedia

El 1188 els benedictins foren substituïts per una comunitat de canonges regulars. Un incendi el 1470 i les guerres de Religió al segle XVI van afectar Saint-Sauveur. El 1559 l’abadia havia estat restaurada però el 1569 va quedar destruïda i no es va poder recuperar, els canonges es van traslladar a Domèvre-sur-Vezouze, un priorat de l’abadia, on van continuar la seva existència. El monestir de Sant-Sauveur va quedar com a propietat de la nova abadia de Domèvre, el conjunt monàstic es va perdre gairebé totalment, només es conserva el presbiteri de l’església que es va adaptar com església parroquial. Als Cordeliers de Nancy es conserva el sepulcre d’Henri I de Blâmont i de la seva esposa Cunégonde de Linange.

Planta de l'abadia de Saint-Sauveur de Domèvre
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Saint-Sauveur et de Domêvre

Pel que fa al monestir de Domèvre, aquest fou reconstruït després de l’arribada de la comunitat des de Saint-Sauveur però el 1587 el lloc també va quedar destruït a causa de la guerra. Cap el 1626 la casa fou reformada pel que fa a l’observança per Pierre Fourier inaugurant una època de prosperitat que va permetre la reconstrucció de la casa durant la primera meitat del segle XVIII. La Revolució va acabar definitivament amb aquest establiment, que poc després pràcticament havia desaparegut.

Escut de l'abat Pierre Collin (s XVIII)
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Saint-Sauveur et de Domêvre