La primera notícia coneguda d’aquest lloc és la donació de l’església parroquial de Saint-Pierre de Marnans a l’abadia de Saint-André-le-Bas de Viena en època de l’arquebisbe Leodegari (1030-1070) la possessió s’esmenta en una confirmació de béns del papa Adrià IV del 1157 on no fa cap referència a funcions monàstiques en aquell moment. La condició de cenobi ja es veu confirmada el 1164 en una donació de terres efectuada per l’arquebisbe de Viena. Hom desconeix quina comunitat ocupava aquesta casa en aquell moment, s’ha especulat que podrien ser benedictins per la seva relació amb Sant-André-le-Bas o també canonges regulars, els quals ocupaven efectivament aquesta casa en el darrer quart del segle XII. D’altra banda és en aquest moment que s’hauria aixecat l’església que encara es conserva avui.

Priorat de Marnans

Priorat de Marnans

Un segle més tard Marnans es trobava en plena decadència i per això el 1286 l’arquebisbe demanava posar el priorat (que hom ignora de quin monestir depenia) sota la protecció d’una casa que pogués garantir la seva continuïtat. La situació es va resoldre amb la seva adscripció (1287) a l’abadia de Saint-Antoine (Isère) que en aquell moment gaudia d’una època de prosperitat. Des d’aquell moment va passar a ser una casa antoniana depenent de l’abat de Saint-Antoine que delegava el govern en un prior o comanador establert a Marnans. Aquesta nova situació va generar una revifalla en la situació econòmica del priorat que es va poder mantenir fins la dècada dels 60 del segle XVI quan el lloc fou arrasat a causa de les guerres de Religió. El priorat va perdre el claustre i altres dependències i només va subsistir l’església tot i l’intent de volar-la. El lloc va quedar sense comunitat però va poder recuperar les funcions parroquials a l'església que va continuar vinculada als antonians.

Priorat de Marnans