La
cartoixa de Le Reposoir fou fundada per Aymon, senyor de
Faucigny, qui va donar el 1151 aquestes terres pel nou
establiment. Hi va arribar una comunitat de la
Grande-Chartreuse (Isère)
encapçalada per Joan Hispà (1123-1160) que en fou el
primer prior, aquest cartoixà havia participat
directament en la consolidació de la branca femenina de
l’orde (cartoixa de
Prébayon, Valclusa). Va morir a Le Reposoir, on
va esdevenir objecte de veneració. El 1650 es va
procedir al trasllat del seu cos a l’interior de
l’església. El monestir es va refer al segle XVII i a
començament del XVIII després de patir incendis. Fou
clausurat amb la Revolució, més endavant es recuperaria
l’església en qualitat de parròquia. Els cartoixans hi
van poder tornar transitòriament, fins que el 1901 foren
expulsats definitivament. Des del 1932 l’ocupa una
comunitat carmelita. |
|
Bibliografia:
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des
origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers
Graphiques
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire
ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise... Moutiers:
Cane
- FALCONNET, Jean (1882). Vie, culte et miracles du bienheureux
Jean d'Espagne. Annezy: Burdet
- FALCONNET, Jean (1895). La chartreuse du Reposoir au diocèse
d'Annecy. Montreuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés |
|