L’abadia de Notre-Dame d’Aulps té el seu origen en un monestir benedictí que, poc després de la seva fundació, adoptà els costums cistercencs. Es va aixecar en un indret muntanyós, on es mantingué activa fins a la Revolució. Actualment només es conserven les ruïnes de l’església.
El monestir d’Aulps es fundà a finals del segle XI com a cel·la monàstica vinculada a l’abadia de Molesme (Costa d’Or), en aquell moment sota l’abadiat de Robert de Molesme (c. 1028-1111) i immersa en un profund procés reformador que desembocaria en la creació de l’orde del Cister. En aquest context, cap al 1094, els monjos Guy († c. 1110) i Guérin de Mousson (c. 1065-1150) deixaren Molesme per establir-se a Aulps, amb la protecció dels senyors de Maurienne i de Faucigny, i el suport de Guy de Faucigny, bisbe de Ginebra. Es tractava d’un nucli monàstic benedictí on es practicava una vida propera a l’eremitisme.
Filiació d'Aulps
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
El ràpid desenvolupament d’Aulps afavorí que, l’any 1097, s’erigís en abadia sota la direcció de Guy, que en fou el primer abat. Es considera que en aquesta etapa d’expansió Aulps participà en la fundació d’altres monestirs, com ara Hautecombe (Savoia), Bonmont (Suïssa) o Balerne (Jura). Una butlla del papa Calixt II, de l’any 1119, li garantia el dret d’elecció d’abat i el deslligava de la tutela episcopal. Aulps s’integrà a l’orde del Cister el 1136, de manera paral·lela a les abadies esmentades. El 1138, l’abat Guérin deixà el càrrec per ocupar la seu episcopal de Sion; a la seva mort fou enterrat a l’església d’Aulps.
L’abadia rebé la protecció dels senyors locals i també d’Humbert III de Savoia (1136-1189), que contribuí a la construcció del monestir. Aulps acumulà un notable poder econòmic i social, i es desenvolupà la devoció a les relíquies de l’abat sant Guérin; tanmateix, a mitjan segle XIV també patí els efectes de la pesta. D’altra banda, es formà la vila de Saint-Jean-d’Aulps a recer del monestir. El 1468 s’inaugurà una nova etapa amb l’arribada del règim comendatari, que coincidí amb l’inici d’un període de decadència, més o menys accentuat segons les circumstàncies. L’any 1779, quan la comunitat ja era molt reduïda, la mensa abacial s’assignà al bisbat de Chambéry.
La vida comunitària s’acabà amb la Revolució: el 1792-1793 els monjos abandonaren el monestir. L’incendi de l’església parroquial de Saint-Jean-d’Aulps (1823) desencadenà la destrucció de l’església abacial per reaprofitar-ne els carreus, que també es destinaren a altres construccions de la població. El 1902 començà la seva protecció com a monument històric i, en el darrer decenni del segle XX, s’adquiriren els terrenys de l’antic clos monàstic, iniciant-se’n l’estudi i la recuperació.
Nice et Savoie: sites pittoresques (1864)
Postal antiga, col·lecció particular
- ABRAHAM, Pol (1933). L'abbaye de Sainte-Marie d'Aulps (Haute-Savoie). Bulletin Monumental. Vol. 92/4
- BAUD, Anne (2010). L’abbaye d’Aulps (Haute-Savoie). Archéologie et réhabilitation. Dossiers d’archéologie, núm. 340
- BAUD, Anne; i altres; dir. (2010). Sainte-Marie d’Aulps une abbaye cistercienne en pays savoyard. Lió: Alpara
- BAUDRILLART, Alfred (1931). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 5. París: Letouzey et Ané
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise, Aoste et Maurienne. Moûtiers: Cane
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DELERCE, Arnaud (2008). Liste commentée des abbés réguliers de l’abbaye cistercienne Sainte-Marie d’Aulps (1097-1468). De la pierre au parchemin. Trésors d’histoire savoyarde
- DELERCE, Arnaud (2011). Une abbaye de montagne, Sainte-Marie d’Aulps. Son histoire et son domaine par ses archives. Documents d’Histoire savoyarde, 4
- GONTHIER, Abbé (1903). Vie de Saint-Guérin, abbé d'Aulps, puis évêque de Sion (1065-1150). Oeuvres històriques de M. l'Abbé Gonthier. Thonon-les-Bains: Masson
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- THIBOUT, Marc (1965). L'abbaye d'Aulps. Congrès archéologique de France. 123 ss. Savoie. Société française d'archéologie
Les restes de l’abadia d’Aulps pertanyen a la comuna de Saint-Jean-d’Aulps (Alta Savoia), situada en un indret muntanyós, al sud del llac Léman