El
monestir d’Aulps es va fundar a finals del segle XI com
una cel·la monàstica vinculada a l’abadia de Molesme
(Costa d’Or) en aquell moment sota l’abadiat de
Robert
de Molesme i immers en un profund procés reformador
que desembocaria en la creació de l’orde
del Cister. En aquest context, cap el 1094, els
monjos Gui i Guérin de Mousson van deixar Molesme per
establir-se a Aulps sota la protecció dels senyors de
Maurienne i Faucigny i el suport de Gui de Faucigny,
bisbe de Ginebra. Es tractava d’un nucli monàstic
benedictí on es realitzaven pràctiques properes a
l’eremitisme. El ràpid desenvolupament d’Aulps va portar
que el 1097 s’erigís en abadia, sota la direcció de Gui.
Hom considera que en aquesta època d’expansió Aulps va
participar en la fundació d’altres monestirs com ara el
d’Hautecombe (Savoia) el de Bonmont (Suïssa) o el de
Balerne (Jura) aquest amb tota seguretat. Una butlla del
papa Calixt II del 1119 li garantia el dret d’elecció
d’abat, deslligant-lo de la tutela episcopal. Aulps es
va integrar a l’orde del Cister el 1136 (de manera
paral·lela a les abadies esmentades anteriorment:
Bonmont el 1131, Hautecombe el 1135 i Balerne el 1136).
El 1138 l’abat Guérin va deixar el càrrec per ocupar el
de bisbe de Sion, quan va morir (c1150) fou enterrat a
l’església d’aquesta abadia. |
|
|
Abadia
d'Aulps |
Abadia
d'Aulps |
|
Aulps
havia acumulat poder econòmic i social, es va escampar arreu la
devoció a les relíquies de l'abat sant Guérin però també va patir
els efectes de la pesta (a mitjans del segle XIV). D’altra banda es
va desenvolupar la vila de Saint-Jean-d’Aulps a recer del monestir.
El 1468 s’inaugurava una nova època amb l’arribada del règim
comendatari. La vida comunitària va acabar amb la Revolució el
1792-93 els monjos van abandonar el monestir, l’incendi de
l’església parroquial de Saint-Jean-d’Aulps (1823) va desencadenar
la destrucció de l’església de l’abadia per reaprofitar la pedra,
que també es va destinar a altres construccions de la població. El
1902 va començar la seva protecció com a monument històric, en el
darrer decenni del segle XX es van adquirir els terrenys de l’antic
clos monàstic i va començar el seu estudi i recuperació. |
|
|
Abadia
d'Aulps
Postal antiga, col·lecció particular |
|
Bibliografia:
- ABRAHAM, Pol (1933). L'abbaye de Sainte-Marie d'Aulps
(Haute-Savoie). Bulletin Monumental. Vol. 92/4
- BAUD, Anne i altres (2010). Sainte-Marie d’Aulps une abbaye
cistercienne en pays savoyard. Lió: Alpara
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire
ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise... Moutiers:
Cane
- DELERCE, Arnaud (2008). Liste commentée des abbés réguliers de
l’abbaye cistercienne Sainte-Marie d’Aulps (1097-1468). De la
pierre au parchemin, Trésors d’histoire savoyarde. Mémoires et
documents publiés par l'académie salésienne
- GONTHIER, Abbé (1903). Vie de Saint-Guérin, abbé d'Aulps, puis
évêque de Sion (1065-1150). Oeuvres històriques de M. l'Abbé
Gonthier. Thonon-les-Bains: Masson
- JANAUSCHEK, Leopold (1877). Originum Cisterciensium. Tomus I.
Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin
Didot |
|
|
Situació:
L'abadia d'Aulps (Saint-Jean-d'Aulps, Alta
Savoia) és prop del llac Léman, al sud de Thonon |
|
|
|
|