Borgonya-Franc Comtat

següent >

El monestir de Molesme era al centre dels esdeveniments que van desembocar amb els pas del temps en el naixement de l’orde del Cister. Aquella cadena d’episodis va estar protagonitzada per diverses personalitats, començant per Robert de Molesme, el fundador d’aquesta casa. Robert hauria nascut cap el 1028, després del seu pas per diversos monestirs va entrar en contacte amb un grup d’eremites establert a Col·lan (un lloc situat a ponent d’aquí) que van aconseguir que Robert deixés el càrrec de prior de Saint-Ayoul de Provins (Sena i Marne) per afegir-se a aquells eremites, i aviat esdevindria un monestir. El lloc que ocupaven es va mostrar poc adient per acomodar una comunitat que anava creixent i van obtenir dels senyors de Malingny i altres personatges del territori l’alou de Molesme on es van establir l’any 1075 practicant un estil de vida molt austera, tant per les construccions que ocupaven com pels costums, molt estrictes pel que fa a béns, hàbit, alimentació, relacions amb l’exterior... L’èxit del projecte i l’atractiu de la personalitat del fundador va fer créixer el monestir, per un costat amb noves vocacions però també amb l’arribada imparable de donacions. Entre els nouvinguts cal esmentar el clergue Esteve Harding i Bru de Colònia (després fundador de l’orde cartoixà) a més de cavallers i nobles que abandonant el món i s’integraven a la comunitat. Cap a finals del segle XI Molesme ja tenia una quarantena de priorats que hi depenien.

El creixement i la riquesa de Molesme havia fet que la vida comunitària i el seguiment de les normes internes de la casa es relaxessin, en aquest context alguns dels seus membres van abandonar-la per iniciar nous projectes més fidels a l’esperit inicial com ara els monjos que cap el 1094 van anar a fundar la cel·la de Notre-Dame d’Aulps (Alta Savoia) que el 1097 va adquirir l’estatus d’abadia. Dins de la comunitat s’havien anat configurant dos grups de monjos, el més nombrós era favorable al relaxament dels costums però Robert, Esteve Harding, el prior Aubry i quatre monjos més van obtenir llicència per formar un nou monestir en un altre indret. El 1098 vint-i-un monjos van fundar el Novum Monasterium, que més endavant esdevindria l’abadia de Cîteaux i representaria el naixement de l’orde del Cister. La marxa de Robert fou una sotragada per Molesme que a instàncies del seu nou abat va aconseguir que en un sínode s’exigís el seu retorn al monestir, cosa que es va fer realitat el 1100. L’arribada de Robert va representar un nou alè pel monestir gràcies a la seva popularitat, va morir en aquest lloc el 1111, on fou enterrat.

L’ingrés de Bernat de Claravall i els seus acompanyants al monestir de Cîteaux va tenir conseqüències a Molesme a causa de les relacions de parentiu amb membres de la noblesa vinculats amb les dues cases, en aquest sentit cal esmentar la fundació del priorat de Jully (Yonne) depenent de Molesme, que havia estat inspirada per Bernat per tal d’acollir les dones de les famílies dels personatges que ingressaven en els monestirs. El papa Eugeni III (1145-1153) antic monjo de Claravall, fou un gran protector de Molesme a qui va atorgar documents de confirmació de béns o, fins i tot, reconeixent la filiació de Jully i de totes les cases femenines que aquesta havia generat amb el pas dels anys. Les característiques Molesme, de les seves nombroses dependències i del sistema organitzatiu que mantenien, en va fer una congregació benedictina independent però propera al Cister. Aquesta situació de prosperitat va decaure durant la segona meitat del segle XII i a les acaballes de la centúria ja es trobava en una profunda decadència, fins i tot per manca d’atenció les estructures del monestir amenaçaven de ruïna.

Al segle XIII es va recuperar la situació, però el 1472 Molesme va quedar destruït a causa de la guerra, episodi que es va tornar a repetir el 1571 quan fou incendiat pels calvinistes. El 1591 hom va adoptar el règim de comenda i en endavant els abats serien designats des de l’exterior. El 1648 es va afiliar a la congregació de Saint-Maur que es va trobar amb un monestir molt deteriorat, durant la segona meitat del segle XVII van aixecar una església de nova planta. El 1768 encara tenia una comunitat de deu monjos, en aquest estat va arribar la seva supressió, decretada el 1790 arran de la Revolució. Després de passar a mans de particulars es van perdre bona part de les construccions per aprofitar la pedra, hi ha poques restes d’estructures medievals i algunes més de la darrera època (s XVIII).
 

Les restes de l'abadia de Molesme són a la població del mateix nom (Costa d'Or) al nord-oest de Dijon en direcció Troyes