Cartoixa de Santa Maria de Montalegre
Beate Marie de Montalegre / Muntalegre/ Montalacris / Monte Alacri
(Tiana, Maresme)
La fundació de la cartoixa de Montalegre es va portar a terme amb la finalitat de facilitar un espai més adient i que reunís les condicions necessàries per desenvolupar l'activitat de dues cartoixes properes, la de Sant Pol del Maresme, fundada sobre un antic priorat benedictí l'any 1269 i la de Vallparadís de Terrassa, fundada el 1345. Cal tenir en compte les especials característiques i necessitats d'espais d'una cartoixa, com ara les cel·les independents, a banda de l'església, refetor i altres dependències habituals en les cases monàstiques de diferents ordes.
El papa Benet XIII va oficialitzar la implantació del nou establiment amb una butlla atorgada l'any 1415. Aquell any, els primers cartoixans haurien passat a ocupar de manera provisional les antigues dependències de monges agustines de Santa Maria de Montalegre, lloc que havien deixat el 1362 amb motiu del seu trasllat a Barcelona i que els cartoixans van adquirir el 1415 a l'Hospital de la Santa Creu que havia esdevingut el seu propietari. Aquell establiment estava situat al lloc conegut com la Conreria i que després va passar a ser el lloc des d'on s'administraria la cartoixa. El 1433, el papa Eugeni IV va confirmar la fundació del nou establiment, on s'unificaven les comunitats de Vallparadís i de Sant Pol, que s'hi va afegir el 1434, un cop venuda la que havia estat la seva casa.
La construcció de la cartoixa, seguint els plans característics d’aquest orde, es va perllongar durant una cinquantena d’anys. Inicialment es degué construir el primer claustre gran i durant la segona meitat del segle XV es va aixecar l’església i les dependències comunes al seu costat, al voltant del claustre petit (o Recordationis), al sud de l’església. Un cop acabada l’obra, els monjos s’hi van traslladar des de la Conreria i van passar a ocupar les cel·les del nou monestir. La Conreria es va mantenir com a lloc de supervisió i administració de les terres del monestir i la seva explotació, a més aquí es recollien els censos i delmes que aportaven els pagesos que hi estaven obligats.
Pati de l'hostatgeria
En el decurs del temps la nova cartoixa va anar adquirint més importància, la seva època d'esplendor cal situar-la entre els segles XVII i XVIII, Montalegre va adquirir els drets jurisdiccionals i delmes en alguns indrets de les comarques del Maresme i Vallès, en aquest sentit cal destacar la concessió per part d'Alfons el Magnànim del privilegi de jurisdicció civil i penal (1425). També cal esmentar el de preferència a l'hora de la compra de peix (des de Montgat fins a Arenys) i ous (fins a set llegües del monestir). Aquell període d'esplendor es va estroncar en segle XIX a causa de les inestabilitats externes que van afectar especialment les cases de religiosos.
Primer va quedar abandonat temporalment a causa de la guerra de Francès, circumstància que va facilitar el seu saqueig. Després, entre el 1820-24, durant el Trienni Liberal, els cartoixans es van veure obligats a abandonar-ho tot novament. Més greus foren els efectes de la desamortització de 1835 quan la comunitat va deixar la cartoixa i el lloc va caure víctima dels incendis i saquejos, bona part de l'arxiu es va traslladar a Barcelona i actualment es conserva molta documentació d'aquesta casa en diferents institucions. Els cartoixans van tornar a adquirir la propietat dels terrenys i els edificis el 1867 i el 1901 hi va arribar una nova comunitat de França, expulsada del seu país. Ja en el segle XX va tornar a patir els efectes de l'abandonament de la clausura, ara a causa de la guerra Civil (1936-39). Avui, encara és un monestir cartoixà que es manté actiu.
Conreria a la part superior, al segle XVII
representada en un mural del claustre petit
Pati de l'hostatgeria, amb el corredor a l'església
Corredor a l'església
Portal de l'església
L'església
L'església a començament del segle XX
Fotografia d'autor desconegut
Col·lecció particular
Església. Separació, amb el cor dels conversos al fons
Claustre petit
Claustre petit
Sala capitular
Imatge de sant Bru, el fundador de la Cartoixa
Corredor entre el claustre de Recordationis i primer claustre gran
Claustre gran
Galeria que uneix els dos grans claustres
Claustre i la Conreria al fons
Claustre amb l'entrada a una cel·la
Pati d'una cel·la
Xemeneia d'una cel·la
Refetor
Fotografia d'autor desconegut
Col·lecció particular
Planta publicada a: Las casas de religiosos en Cataluña... (1906)
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux (1916)
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux (1916)
- ÀLVAREZ MASALIAS, Robert (2020). Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450), vols. I i II. Barcelona: Fundació Noguera
- ÀLVAREZ MASALIAS, Robert (2022). Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265). Barcelona: Fundació Noguera
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- CANO BARRANCO, Pedro (1921). Monografía histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre. Barcelona: Henrich y C.
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- CARTOIXA DE MONTALEGRE (1960). La Cartuja de Santa María de Montalegre. Compendio histórico. Barcelona: Ed. Políglota
- FOSSAS PI, Modesto (1884). Cartuja de Montalegre. Memoria descriptiva. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña
- GRAUPERA, Joaquim (2011). Els monestirs del Baix Maresme. Una visió de conjunt. Els monestirs medievals. Actes del 10 al 24 de novembre de 2007. Mataró: Associació Cultural Grup d’Història del Casal
- HERNANDO, Josep; i altres (2016). La cartoixa de Montalegre 1415-2015. La Província cartoixana de Catalunya. Ajuntament de Tiana
- OLIVERAS, Jaume (2017). Montalegre sis segles de silenci cartoixà. Museu de Badalona
- PÉREZ GÓMEZ, Xavier (1998). Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII). Barcelona: Fundació Noguera
- PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2004). La cartoixa de Montalegre. Barcelona: Dalmau
- PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Lleida: Pagès Ed.
- PÉREZ GÓMEZ, Xavier; i altres (2006). La província cartoixana de Catalunya. La cartoixa de Montalegre. Diputació de Barcelona
- PORCEL, Enric; TARRAGÓ, Jordi (2004). El pou de glaç de can Donadéu. Campsentelles, núm. 7
- SOLA, Diego; ed. (2021). La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX. Quaderns de Montalegre, 1. Universitat de Barcelona
- TARRAGÓ, Salvador (2006). La Cartoixa de Montalegre: un centre de producció d’altes energies espirituals. Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 249
- TARRAGÓ, Salvador; BURRELL, Josep M. (1986). Cinc segles fent servir l’aigua religiosament. Els aprofitaments hidràulics de la Cartoixa de Montalegre. Espais, núm. 1
La cartoixa és situada prop del coll de Montalegre, sota la Conreria