Monestir de Sant Pol del Maresme

Un privilegi del rei Lotari, de l’any 968, esmenta que l'abat Sunyer encapçalava conjuntament aquest monestir i el de Sant Feliu de Guíxols, en aquesta època tenia certa importància i rebia la protecció comtal. Durant el segle XI passava per una època de decadència i el 1048 la comtessa Ermessenda el va cedir a Sant Víctor de Marsella. El 1053 s’esmenta documentalment la seva precària situació: de ruïna i de fam, potser aquesta decadència fou causada per les incursions dels pirates. La seva situació era tan precària que el 1068 fou cedit a Sant Honorat de Lerins amb la intenció que hi continués la vida comunitària en qualitat de priorat depenent d'aquella abadia. En la pràctica, amb aquesta operació es va refundar el monestir, potser l'edifici que es conserva actualment sigui d'aquella època.

D'altra banda, el 1344 hom va cedir als cartoixans d'Escaladei i de Sant Pol el castell de Vallparadís per tal que hi fundessin una nova comunitat d'aquest orde, cosa que es va fer efectiva l'any següent, amb monjos vinguts d'Escaladei. Mentrestant, la vida del cenobi de Sant Pol es desenvolupava de manera reeixida. El 1415 s'havia fundat la nova cartoixa de Montalegre, que es trobava en un indret més idoni per a la seva activitat que el que podien oferir els de Sant Pol i Vallparadís. El mateix any, una butlla de Benet XIII va autoritzar el trasllat de Sant Pol, que en aquell moment passava per hores baixes, a aquell lloc. El trasllat efectiu no va tenir lloc fins al 1433 i l'any següent es va efectuar la venda de Sant Pol al vescomte de Cabrera. Ja sense comunitat monàstica, al segle XV es fortificà l'indret, però la seva situació va fer que s'urbanitzés el seu entorn. Quan es va aixecar la nova església parroquial, Sant Pol es va convertir en una capella.