Canònica de la catedral de Grenoble
Ecclesie Gratianopolitane / Notre Dame de Grenoble
(Grenoble, Isère)
L’antiga diòcesi de Grenoble tenia la seva seu en aquesta ciutat, on es va desenvolupar un important complex episcopal format per diverses construccions. Aquest indret també fou ocupat per una comunitat regular de canonges que, amb el temps, es va secularitzar. La catedral actual és el resultat de successives modificacions, enderrocs i reconstruccions efectuades al llarg dels segles. Malgrat això, encara es conserven alguns elements de les antigues edificacions que formaven part d’aquell conjunt.
La diòcesi de Grenoble és d’origen molt antic. Es considera que el seu fundador i primer bisbe fou sant Domní, que va assistir al concili d’Aquileia de l’any 381. La catedral fou la seu d’una comunitat de canonges, documentada per primer cop vers l’any 1040. Sant Hug, bisbe de Grenoble entre 1080 i 1132, va reorganitzar el capítol canonical amb la voluntat de corregir males pràctiques relatives a l’observança. L’any 1136, el papa Innocenci II va aprovar els nous costums, establint l’obligatorietat de la vida regular i disposant que el bisbe fos elegit entre monjos o canonges regulars.
Hi ha constància que en aquella època, o potser abans, els canonges de la catedral seguien la regla de Sant Agustí. A mitjan segle XIV van sorgir discrepàncies dins el capítol en relació amb l’observança de la regla, un conflicte que fins i tot va derivar en episodis violents. Finalment, després de reiterades peticions, el capítol catedralici fou secularitzat l’any 1557, decisió confirmada mitjançant una butlla del papa Pau IV.
La catedral es va construir a tocar de la muralla de la ciutat, aixecada al segle III, prop de la porta Viennoise. Adossades a aquest mur s’hi van aixecar dues esglésies, el palau episcopal, el baptisteri i altres edificacions annexes, com ara les dependències comunes dels canonges. Aquest conjunt d’estructures episcopals es va anar transformant profundament amb el pas del temps.
La catedral està dedicada a Notre-Dame; entre aquesta i la muralla se situa l’església de Saint-Hughes, anteriorment dedicada a Saint-Vincent. Davant seu es va construir el baptisteri, que també fou objecte de diverses modificacions abans de ser finalment enderrocat. A partir de 1989, arran de les obres de construcció d’una línia de tramvia, es van localitzar i estudiar restes arqueològiques molt antigues, entre les quals destaca un baptisteri del segle V, que hauria continuat en ús durant l’època carolíngia, havent estat modificat.
Església de Saint-Hughes
Reconstrucció de la façana del palau episcopal del segle XIII
Baptisteri del segle V
Maqueta de la catedral del segle XIV
Musée de l'Ancien Évêché
La catedral i palau episcopal
Detall de L'Ancienne ville de Grenoble (1644)
Bibliothèque nationale de France
Cavin (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Cavin (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Antiga façana neoromànica
Postal antiga, col·lecció particular
- AUBERT, R. (1988). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BAUCHERON, François (1998). Autour du groupe épiscopal de Grenoble: Deux millénaires d'histoire. Alpara
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- MARION, Jules (1869). Cartulaires de l'église cathédrale de Grenoble, dits Cartulaires de Saint-Hugues. París: Imp. Impériale
- MONTJOYE, Alain de (2010). Les vestiges du premier groupe cathédral de Grenoble et leur présentation muséographique. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre / BUCEMA. Hors série n° 3
- PILOT DE THOREY, Em. (1889). Notice historique sur le chapitre de l'église cathédrale de Grenoble. Bulletin de la Société de statistique de l'Isère. Vol. XIV. Grenoble
- PRUDHOMME, Auguste (1888). Histoire de Grenoble. Grenoble: Gratier
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
L’actual catedral de Grenoble s’aixeca al centre de la ciutat, dins l’antic recinte episcopal