|
La diòcesi
de Grenoble és de fundació molt antiga, cap el 380. Hom
considera que el seu fundador i primer bisbe fou sant
Domní. La seva catedral fou la seu d’una comunitat de
canonges regulars que
sant Hug
(bisbe de Grenoble entre el 1080 i 1132) va reorganitzar
amb la finalitat de combatre males pràctiques pel que fa
a l’observança, el 1136 el papa Innocenci II va
sancionar els nous costums establint la obligatorietat
de la vida regular i que el mateix bisbe havia de ser
elegit entre els monjos o canonges regulars. Hi ha
constància que en aquella època o, potser, ja
anteriorment els canonges de la catedral seguien la
Regla de Sant Agustí. A causa de les reticències del
capítol pel que fa a l’observança de la regla, a mitjan
del segle XIV, es registra una pugna que va derivar fins
i tot en episodis violents. Finalment, i després de
diverses peticions en aquest sentit, el capítol
catedralici fou secularitzat amb la intervenció del papa
Pau IV el 1557. |
|
|
La
catedral es va situar a tocar de la muralla de la ciutat del segle
III, prop de la porta Viennoise. A partir del 1989 i arran de la
construcció d’una línia de tramvia es van trobar i estudiar restes
arqueològiques molt antigues, entre les que hi destaca un baptisteri
del segle V que estaria encara en ús en època carolíngia, tot i que
modificat. Adossats a la muralla es van bastir dues esglésies, el
palau episcopal i el mateix baptisteri, un conjunt de construccions
episcopals que es van anar modificant amb el pas del temps. |
Baptisteri del segle V |
