|
S’ha
atribuït el primer assentament monàstic en aquest lloc a
una comunitat de tipus eremític establert a
Val-Saint-Jean relacionada amb els
pares del
Jura i que cronològicament s’ha situat entre els
segles VII i VIII, aquest incipient monestir hauria
quedat abandonat poc després. Més enllà d’aquesta
tradició i ja al segle XII, a Val-Saint-Jean s’hi van
establir dos germans, Constantí i Robert, per portar
vida solitària als qui seguidament s’hi van afegir
alguns seguidors, el 1127 l’arquebisbe de Besançon va
consagrar l’església que havien aixecat gràcies al
suport dels habitants de les rodalies. El 1133
l’arquebisbe confirmava les possessions de la petita
comunitat en un document on s’esmentava que seguien
alguna regla, però sense especificar quina. Aquell
mateix any, o el 1134, es feia el lliurament d’Acey a l’abadia
de Cherlieu (Alt Saona) amb la finalitat de fundar
una nova casa cistercenca. |
|
|
|
Abadia d'Acey |
|
|
|
|
La
nova abadia d’Acey fou la successora natural de l’antiga comunitat
de Constantí i Robert, on s’integrarien els seus membres a més dels
monjos vinguts de Cherlieu. El nou monestir es va aixecar en un
indret situat al nord-est, més apropiat, mentre que el lloc de
Val-Saint-Jean quedaria com una granja d’Acey que seria coneguda com
Le Colombier. El 1136 Renald III de Borgonya va fer una donació a
Acey en un document que tradicionalment s’ha considerat la carta de
fundació de la nova abadia. El 1184 el monestir va estar en
disposició de fer una nova fundació que es va fer a Pilis, en un indret
ben llunyà com Hongria, prop del Danubi i de l’actual Budapest.
L’abadia filla de Pilis portaria més aviat inconvenients a Acey,
arran de la llunyania que dificultava les visites i de la manca de
regularitat dels monjos hongaresos. La guerra dels Cent Anys
(s XIV-XV) va entorpir el correcte desenvolupament del monestir que
va passar una llarga època de decadència, tant pel que fa a la seva
situació econòmica com pel correcte seguiment de l’observança. |
Abadia d'Acey |
|
|
|
Des
del 1545 la casa havia passat a tenir abats comendataris, a finals
del segle XVI i començament del XVII encara hauria de patir més
situacions adverses, com ara les guerres de Religió. Un cop
restaurades les dependències del monestir, el 1683 va patir un greu
incendi. La Revolució va representar un dur cop per l’activitat
monàstica, entre el 1790 i 1791 la comunitat havia abandonat el lloc
i s’havia procedit a la seva venda. El 1828 Acey es va convertir en
una escola de noies, fins que el 1853 va passar a mans dels
benedictins i després encara a d’altres institucions religioses fins
que el 1873 es va fer càrrec del lloc l’abadia trapenca d’Aiguebelle
(Droma) aquesta es van encarregar de la restauració del monestir
cistercenc, des del 1938 amb el títol d’abadia. |
Abadia d'Acey |
|
|
|
