Tradicionalment s’ha considerat que aquesta casa té un origen força antic, cal dir que Gregori de Tours esmenta el lloc d’Athanaco i també que en aquest monestir es va formar Sant Romà durant la primera meitat del segle V, abans de retirar-se a Condat. Les notícies directes més antigues són del segle IX, el 859 s’esmenta el seu abat, Aurelià, qui l’hauria restaurat ja que el lloc es trobava abandonat, cap el 863 va fer venir monjos del monestir de Bonneval (Eure i Loir) per redreçar el monestir, els quals van retornar després al lloc d’origen. Aurelià fou nomenat arquebisbe de Lió el 875 però va mantenir el càrrec d’abat fins la seva mort, el 895. Al segle X un atac dels hongaresos va destruir el monestir, que fou restaurat per l’abat Amblard. L’església que es va aixecar a començament del segle XII fou consagrada pel papa Pasqual II el 1107. A partir d’aquí el monestir va mantenir una llarga època de prosperitat, aconseguint gaudir de renom i reunir un ampli patrimoni, però tot plegat es va anar perdent a causa d’una llarga crisi que afectaria el monestir i l’observança.

En el segle XIV es va bastir un sumptuós palau abacial, però el relaxament dels costums, l’arribada del règim de comenda i les destruccions a causa de les guerres de Religió (1562) la va portar a la decadència. El 1685 es va secularitzar i el lloc va quedar a càrrec d’un capítol de canonges i encara el 1780 va perdre aquesta condició esdevenint una parròquia. La Revolució va comportar la pèrdua dels béns immobles però l’església es va respectar a causa de la seva conversió en magatzem militar, després va recuperar la condició de parròquia. En el segle XIX es va portar a terme una restauració desafortunada de l’església que la va convertir en un edifici bàsicament neoromànic tot i que conserva elements escultòrics medievals. També es van destruir les restes del claustre que ja estava en ruïna.