Abadia de Saint-Pierre-les-Nonnains de Lió

Tradicionalment, s’ha atribuït la restauració del monestir al bisbe de Lió Anemond (o Ennemond, † 657), raó per la qual ha estat considerat el seu fundador. Tanmateix, aquesta tradició és una elaboració tardana. El més probable és que la fundació tingués lloc durant la primera meitat del segle VIII. Després d’una destrucció causada per una incursió sarraïna, el monestir fou novament restaurat a començament del segle IX pel bisbe Leidrad (798-814) i, possiblement, fou en aquest moment quan va adoptar la regla de Sant Benet.

Amb el pas del temps, però, el relaxament dels costums es va generalitzar i el règim de vida s’allunyà progressivament de l’esperit benedictí. A començament del segle XVI, l’abadia es va haver de sotmetre a una reforma de l’observança, malgrat l’oposició de la comunitat, que veia amenaçats els seus privilegis. El 1562, en el context de les guerres de Religió, el monestir fou ocupat, fet que comportà la fugida de les monges i una important pèrdua patrimonial. El 1637, l’abadia passà a dependre directament de l’arquebisbat de Lió.

Les monges disposaven de dues esglésies en aquest indret: una dedicada a Saint-Pierre, destinada a la comunitat monàstica, i una altra, la de Saint-Saturnin (o Saint-Sorlin), amb funcions parroquials, de la qual percebien les rendes. Aquesta segona església fou enderrocada durant la Revolució. Actualment es conserva el monestir barroc edificat al segle XVII, que incorpora alguns elements de l’antiga església de Saint-Pierre. Aquest edifici, d’origen romànic, va experimentar diverses transformacions als segles XVIII i XIX, mantingué el culte fins al 1907 i, un cop desafectat, s’integrà en el conjunt d’edificis públics que avui constitueixen la seu del Museu de Belles Arts de Lió.