Portal del monestir i palau abacial
L’abadia benedictina de Saint-Florentin de Bonneval hauria estat fundada per Carles de Provença (845-863), fill de l’emperador Lotari I. L’any 857, el fundador va donar els terrenys per a l’aixecament del monestir, a més de dotar-lo convenientment. L’església fou posada sota l’advocació de sant Marcel·lí i sant Pere. D’altra banda, a l’abadia de Saint-Martin d’Ainay (Lió, Roine) es veneraven les relíquies dels màrtirs Florentí i Hilari. Segons la tradició, aquella casa es trobava en decadència i, cap a l’any 863, hi van arribar uns monjos procedents de Bonneval per redreçar-ne l’observança i reconstruir-la.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Un cop acabada la seva tasca, els monjos van tornar a Bonneval, emportant-se una part de les santes relíquies dels màrtirs. Cap a l’any 875, la casa de Bonneval ja s’havia posat sota l’advocació de sant Florentí. El 911, el monestir fou víctima dels normands que assolaven la regió, que el van saquejar i el van deixar sense comunitat. Els monjos que no van morir es van dispersar. Un cop recuperada la situació, els comtes de Blois, Teobald I (c. 910-c. 977) i el seu fill Eudes I (c. 950-996), van restaurar l’abadia. L’any 967, aquesta va obtenir la protecció de Lotari I de França (941-986).
Durant molts anys l’abadia va gaudir d’una època de prosperitat, que es va veure estroncada els anys 1370 i 1420, durant la guerra dels Cent Anys, quan fou saquejada i incendiada. El 1525 va morir el darrer abat regular, Odard. Per ocupar el seu càrrec, fou designat Charles de La Chambre, el primer abat comendatari. El 1568, va tornar a patir els efectes dels conflictes bèl·lics, aquesta vegada a causa de les guerres de Religió. A començament del segle XVII, l’abadia es trobava en plena decadència i l’observança de la regla havia decaigut. Tot plegat va conduir al fet que, l’any 1645, la casa s’integrés a la congregació de Saint-Maur, que també es va encarregar de refer les diferents dependències del monestir, obra que es va portar a terme a finals d’aquell segle i començament del següent.
Cripta de Bonneval
C. Delorme (1817)
Bibliothèque nationale de France
Cavaller, a l'església de l'abadia (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
El 1768, la comunitat estava integrada per nou monjos. Així va continuar fins que, l’any 1790, el monestir fou suprimit arran de la Revolució i els monjos el van haver d’abandonar. Els immobles es van posar a la venda i, el 1793, s’hi va establir una filatura de cotó, alhora que s’enderrocava l’església. Més endavant, el lloc va passar a mans públiques; el 1845 s’hi va establir una colònia agrícola i, el 1861, un hospital psiquiàtric, funció que encara exerceix. Es conserven restes importants de l’abadia del segle XVIII, amb alguns elements de construccions anteriors.
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- MERLET, René Petite (1890). Chronique de l'abbaye de Bonneval, de 857 à 1050 environ. Chartres: Garnier
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- ROBIN, René; ed. (1982). L'abbaye Saint-Florentin de Bonneval. Bulletin de la Société Archéologique d'Eure-et-Loir, núm. 92. Chartres
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- THIROUX, Jean; i altres (1875). Histoire abregée de l’abbaye de Saint-Florentin de Bonneval. Châteaudun: Henri Lecesne
L’abadia de Bonneval està situada a la comuna del mateix nom, al nord de Châteaudun