Abadia de Saint-Père-en-Vallée

Més probable és que fos fundada a mitjan segle VII, o poc abans. En aquella època, la reina Bathilda (c. 626-680), esposa de Clodoveu II (635-657), li va fer una donació. També es coneix que el bisbe Élie (Helias, c. 840-c. 849) va atacar i saquejar el monestir per sotmetre’l a la seva autoritat, amb el resultat de la comunitat exiliada a l’abadia de Saint-Germain d’Auxerre (Yonne). L’any 857, quan Saint-Père-en-Vallée es començava a refer, Chartres fou atacada pels normands, que van destruir la ciutat, afectant especialment els edificis religiosos i provocant la mort del bisbe Frotbold.

Saint-Père-en-Vallée va conèixer una ràpida expansió i, l’any 985, el rei Lotari (941-986) li va atorgar el dret d’exempció jurídica i eclesiàstica. L’any 1077, l’església va acollir les despulles de sant Giduin, arquebisbe electe de Dol, que va morir a Chartres aquell any i fou objecte de veneració. Per un altre costat, l’església va patir un incendi el mateix any de 1077, fet que es va tornar a repetir el 1134. L’any 1106, una butlla del papa Pasqual II (1099-1118) li reconeixia els nombrosos béns que havia aplegat fins llavors. El 1163 es treballava en la reconstrucció dels danys causats pels incendis.

Del monestir medieval es conserva l’església, un gran edifici dels segles XII i XIII. Està precedit d’una torre més antiga, construïda cap a l’any 1000, que conté elements decoratius preromànics. És una construcció de tres naus, sense transsepte. La capçalera, orientada a l’est, està formada pel presbiteri, envoltat d’un deambulatori, continuació de les naus laterals. Disposa de cinc capelles radials. Tot el conjunt ha estat objecte de modificacions causades per reformes o reparacions. La torre actual ja precedia una construcció anterior, de dimensions més reduïdes, per això no està alineada amb l’eix de l’edifici actual. També conserva un important conjunt de vitralls dels segles XIII i XIV.