Abadia de la Madeleine de Châteaudun
S Marie Dunensis / S Magdalena de Castro Duno
(Châteaudun, Eure i Loir)
La tradició situa la fundació de la canònica de la Madeleine de Châteaudun en una època molt reculada, quan una església dedicada a Saint-Jacques hauria estat fundada en aquest lloc per sant Aventin, bisbe de Chartres († 528). També s’ha volgut vincular el seu establiment amb Carlemany (748-814), fet que explicaria la representació d’aquest personatge, entre altres, en una galeria amb diverses escultures que es trobava a la façana i que es va perdre durant la Revolució.
El fet és que la canònica no està documentada fins al 1003, quan era coneguda amb l’advocació de Notre-Dame i constituïa una col·legiata secular. El canvi d’advocació s’hauria produït cap a l’any 1100, en època de l’episcopat d’Yves de Chartres († 1115). L’abadia fou reformada entre els anys 1118 i 1120 pel bisbe Geoffroy (1115-1149), amb la intervenció de Teobald IV de Blois (c. 1090-1152), comte de Châteaudun. Es va convertir així en una canònica regular, transformació que fou confirmada pel papa Innocenci II l’any 1131. Les notícies posteriors a aquesta època són escasses.
Cap al 1461, l’abadia va patir un incendi i, possiblement com a conseqüència dels danys, el 1522 bona part de l’església es trobava en ruïnes. Es van emprendre obres de restauració, però aquestes foren limitades i no van permetre recuperar completament l’edifici. El 1536 la casa fou posada sota el règim de comenda, fet que va conduir al relaxament dels costums. Per aquest motiu, el 1573 es va acordar la seva submissió a la congregació de Saint-Victor de París. Més endavant, el 1634, va entrar a formar part de la congregació de Sainte-Geneviève. El 1692 es va desplomar un dels pilars de l’església durant una celebració religiosa. El foc va afectar el monestir el 1698 i novament l’any 1723, durant el gran incendi de la ciutat de Châteaudun.
Les dependències van quedar en ruïnes i, el 1731, l’església fou clausurada a causa del perill que presentava, mentre que el culte es va traslladar a la col·legiata de Saint-André. El 1734 es van portar a terme les obres de restauració necessàries. Amb penes i treballs, la casa es va mantenir fins a la Revolució. El 1793, ja sense comunitat, fou saquejada. Durant la primera meitat del segle XIX es van portar a terme importants obres de restauració de l’església, que es trobava en perill de ruïna. Però el 1940 el lloc fou bombardejat i novament en van quedar afectades les estructures. Posteriorment s’hi van emprendre nous treballs de restauració i recerques arqueològiques.
Es conserva l’església medieval, aixecada al segle XII, que ha estat objecte de nombroses intervencions a causa de la seva accidentada història. Té una planta irregular; la nau central s’aixeca sobre els fonaments d’una església anterior i està encapçalada per un absis de planta poligonal. Hi ha una nau lateral al costat sud i dues més al nord. En aquest darrer sector es troba la torre campanar.
Façana nord, abans de la Revolució
Il·lustració de Bulletin de la Société Dunoise
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BÉVILLARD, Sophie (1972). La Madeleine de Châteaudun, étude archéologique. Tesi. París
- COUDRAY, L.-D. (1875). L’église de la Madeleine. Bulletin de la Société Dunoise. Archéologie, histoire, sciences et arts. Vol. 2. Châteaudun
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 2. París: Bloud et Barral
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1875). Étude archéologique sur l'église de la Madeleine de Chateaudun. Bulletin de la Société dunoise, vol. II. Châteaudun
- MARTIN, Pierre (2010). Les premiers chevets à déambulatoire et chapelles rayonnantes de la Loire moyenne (Xe-XIe siècles). Tesi doctoral. Université de Poitiers
- MERLET, Lucien; i altres (1896). Cartulaire de l'abbaye de la Madeleine de Châteaudun. Châteaudun: Pouillier
- PRACHE, Anne (1983). Île-de-France romane. Na nuit des temps, 60. Zodiaque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- SERBAT, Louis (1912). Bonneval et Châteaudun, notes archéologiques. Bulletin Monumental, vol. 76
L’actual església de la Madeleine està situada en un indret elevat, al sud-oest del centre històric de Châteaudun