|
La
tradició situa la fundació d’aquesta canònica en una
època molt reculada, la mateixa església passa per haver
estat fundada per sant Aventin, bisbe de Chartres (mort
el 528). També s’ha volgut vincular la fundació amb
Carlemany, el que explicaria la representació d’aquest
personatge, entre altres, en una galeria amb diverses
escultures que es trobava a la façana i que es va perdre
amb la Revolució. El cert és que la canònica no és
coneguda com a tal fins el 1131, tot i que l’església
sembla que sigui molt anterior, amb l’advocació de
Notre-Dame i que fins aquell moment seria la seu d’una
col·legiata secular. L’abadia hauria estat fundada per
Teobald IV, comte de Châteaudun (1102-1152), fundació
que va confirmar el 1131 el papa Innocenci II. |
|
|
Cap el
1461 l’abadia va patir un incendi i potser a causa d’això, el 1522
bona part de l’església va quedar en ruïnes. El 1536 la casa fou
posada sota el règim de comenda, el que va conduir a un relaxament
important dels costums, de manera que el 1573 es va acordar la seva
submissió a Saint-Victor de París. El 1634 fou reformada i va entrar
a formar part de la congregació de França. El 1692 va caure en ruïna
un dels pilars de l’església en el decurs d’una celebració
religiosa, encara un incendi va afectar el monestir el 1698 i una
altra vegada el 1723 en el gran incendi de la ciutat de Châteaudun.
Les dependències van quedar en ruïnes i el 1731, a causa del perill,
l’església fou clausurada i el culte traslladat a la col·legiata de
Saint-André. |
Escut de l'abadia de la
Madeleine
Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France |
