|
Una
tradició actualment no reconeguda com històrica, feia que aquest
monestir femení s’hagués fundat el 665 gràcies a un
noble anomenat Norbert i la seva esposa Eusebia,
l’església l’hauria consagrat
sant
Leodegari d’Autun. Més enllà d'això, el primer esment documentat
d’aquesta casa figura en una donació de Lotari, datada
el 869. En època carolíngia la casa es va veure
beneficiada amb nombroses donacions per part dels
monarques, hom atribueix a Carles el Calb la construcció
d’una fortificació, d’aquí el nom de Castrum Caroli.
La comunitat adoptaria la
Regla de Sant Benet però a causa del seu estatus
social les monges gaudien de molta llibertat de
moviments, més endavant es convertiria en un capítol de
canongesses seculars. Diverses butlles papals, la
primera d’Adrià IV (1154) van atorgar i confirmar al
monestir el benefici d’exempció. |
|
Entrada al recinte de
l'abadia de Château-Chalon |
Benedictines
|
|
|
Va
patir els efectes de la guerra de 1479 però es va poder recuperar
tot i que en el segle XVIII es trobava en decadència. La institució i
les dependències es van perdre amb la Revolució després que el 1792
les monges l’abandonessin, es va enderrocar l’església i també el
seu portal que és conegut per una il·lustració. També es va perdre
la pràctica totalitat de les altres dependències, l’església de
Saint-Pierre, que encara es conserva, és la parroquial aixecada a
tocar del recinte monàstic. |
Abadia de Château-Chalon |
