El priorat benedictí de Camon té el seu origen en un monestir d’època carolíngia, del que hom té notícies quan, l’any 943, el diaca Simplicius el va donar a l’abadia de Santa Maria de la Grassa (Aude), convertint-se en un priorat d’aquest darrer.
El 1317 es va constituir la diòcesi de Miralpeix, que, de retruc, va donar un nou impuls a la casa, el papa Joan XXII va decretar que, en endavant, estigués poblat per dotze monjos de la Grassa, a més de posar el priorat de Peyrefitte a càrrec seu. El priorat de Camon està envoltat per un recinte emmurallat, tot el conjunt es va refer a començament del segle XVI a iniciativa de Philippe de Lévis, antic prior d’aquesta casa, abat de la Grassa i bisbe de Miralpeix.
Il·lustració de Les églises des pays de Foix et de Couserans
Portal de la vila i priorat
Portal de la vila i priorat
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- LAHONDÈS, Jules de (1883). Les églises des pays de Foix et de Couserans. Bulletin monumental. París
- MAGNOU-NORTIER, Élisabeth (1996). Recueil des chartes de l'Abbaye de La Grasse. T. I (779-1119). París: CTHS
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Camon és a llevant de Foix