Monestir de Sant Volusià de Foix
Abbaye Saint-Volusien de Foix / Canònica de Sant Volusià / S. Volusianus de Fuxo
Foix, Arieja)
El monestir de Sant Volusià és esmentat en un document de Carles el Calb del 870, quan era dependent del monestir de Saint-Thibéry (Erau). Es va dedicar al sant bisbe de Tours, que va morir en aquestes terres el 495, camí de l'exili. Considerat màrtir, les seves relíquies eren molt venerades a l'església dels Sants Cels i Nazari, on s'hauria establert aquella primera casa benedictina.
El monestir es va desenvolupar sota la protecció del comtat de Foix. El comte Roger II va ordenar la construcció d'una nova església amb motiu d'una prometença feta poc abans de marxar a la Primera Croada. Aquesta església, ja dedicada a sant Volusià, fou consagrada el 1112, efectuant el trasllat de les relíquies del sant titular des de Sant Nazari a la cripta de la nova església. L'any 1104, l'establiment, fins llavors benedictí, va adoptar la regla de Sant Agustí. Cap al 1300 es va refer l'església gràcies a la voluntat de Roger Bernat III, comte de Foix entre el 1265 i 1302. El 1440, sota l'abadiat de Pere III, una butlla del papa Eugeni IV fa que el nombre de canonges passi de divuit a dotze per mor de la mala situació econòmica.
A causa de les guerres de Religió la canònica va quedar destruïda i les relíquies del sant llençades. La reconstrucció va començar el 1609 i durant tot aquell segle es van succeir un seguit d'obres de modernització del conjunt conventual. La vida del monestir va acabar amb la Revolució, els seus béns foren venuts (1793), i per rematar-ho, el 1804 va patir un incendi. Les dependències monàstiques ara són ocupades per un organisme oficial i l'església té la categoria de parroquial.
Altar de sant Volusià
Cadirat del cor
Enterrament de Crist
Capitell del claustre desaparegut
Escena de la vida de sant Volusià
Musée départemental de l'Ariège
Fotografia de Tylwyth Eldar, a Wikimedia
- DELPEY, M. A. (1901). Pamiers et Foix. Bulletin Archéologique et historique de la Société archéologique de Tarn-&-Garonne. Vol. XXIX
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1875). Histoire générale de Languedoc, vol. II. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- GUILLOT, Florence (2009). Saint-Volusien au Moyen Âge, une abbaye à l’ombre du château de Foix. Revue de Comminges et des Pyrénées centrales
- LACOUDRE, Pere de (1722). La vie de saint Volusien, evêque de Tours et Martyr, patron de la ville de Foix. Limoges: Meilhac
- MARCA, Pierre de (1640). Histoire de Béarn, contenant l'origine des rois de Navarre. París: V. J. Camusat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Al centre de la ciutat de Foix