Cel·la de Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Fontanet / Sant Martí de Mallmala / Vallemala / Fontanedo
(Llançà, Alt Empordà)
L’origen d’aquesta una cel·la monàstica caldria situar-lo a partir de l’any 854, data en que aquest lloc fou lliurat al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Un diploma de Lluís el Tartamut de l’any 877 i una butlla papal de 1017 encara l’esmenten com a propietat de Banyoles.
El 1019 es va consagrar de nou l'església, en aquell moment hi consta l'existència d’una comunitat de monjos, en endavant només s'esmenta com a parròquia. El 1432 era en ruïna, potser ja no es va refer mai més. L’església encara té elements preromànics, anteriors a la consagració del 1019.
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- BADIA I HOMS, Joan (1975). Aportacions a l'estudi del pre-romànic empordanès. II. Revista de Girona. Núm. 72
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLORENS I RAMS, Josep M. (1993). Corona de llum de Sant Martí de Vallmala. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 26
Les ruïnes de l'església són isolades a la muntanya, al nord-est de Vilamaniscle. S'hi va per una pista