El 1307 els carmelites van mostrar el seu interès per establir-se a Manresa i d'acord amb el Consell de la ciutat van obtenir la corresponent autorització per dur endavant aquella iniciativa. Un cop aconseguida, les autoritats locals van facilitar que els frares poguessin aixecar el convent intervenint en el finançament i en la cessió del lloc que es va formalitzar el 1308, lliurant uns terrenys situats en el Puig Mercadal, un emplaçament elevat, al nord de nucli de la ciutat, que els carmelites en van prendre possessió de manera immediata.
L'església abans de l'enderroc i la caserna
Fotografia aèria de Josep Gaspar (1929)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
No van faltar les contribucions per aixecar el convent i el 1311 ja era habitat i amb una església provisional. El 1322 va començar la construcció de l’església gòtica sota la direcció de Berenguer de Montagut, obra que va rebre el suport econòmic d’Alfons el Benigne, tal com també havia fet anteriorment el seu pare, Jaume II. L’obra constructiva fou lenta i es va allargar molt en el temps. Molt probablement el claustre gòtic es degué bastir en la mateixa època. El 1364 el prior d'aquesta casa va participar molt activament en la fundació del convent del Carme de Tàrrega. El 1581 van caure una part de les voltes de l’església i va deixar en perill de ruïna la resta de l’edifici, el que va obligar a fer importants obres de reparació.
A començament del segle XVIII l'església va tornar a quedar malmesa, aquesta vegada arran de la guerra de Successió, quan el convent fou ocupat militarment i fortificat. El 1835 fou clausurat, quan tenia una comunitat de 15 frares. Després va passar a propietat municipal i fou adaptat com escola, més tard va servir de caserna, fins al 1965. L'església fou cedida a la diòcesi i va recuperar les seves funcions el 1877 com a parròquia. L'edifici gòtic fou enderrocat el 1936 i més tard es va aixecar una nova església en el seu lloc. El convent s'utilitza d'alberg i el que era el claustre serveix d'aparcament de vehicles.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep
- VELASCO, Balbino (1990-92). Historia del Carmelo Español. Vol. I i II. Roma: Institutum Carmelitanum