Absis de l'església del convent
Postal antiga, col·lecció particular
Aquest convent es va fundar a la ciutat de Manresa gràcies a la iniciativa del Consell municipal que així ho va demanar als dominics l’any 1304. La fundació, però, va arribar molt més tard, el 1318, un cop obtingudes les autoritzacions pertinents i el mateix Consell va facilitar els terrenys necessaris i finançar la iniciativa. El primer prior fou Joan Lotger (1318-1322).
Plaça on hi havia l'església
Teatre aixecat en el lloc del convent
La construcció del convent va començar el 1321 mentre es condicionaven unes dependències provisionals. La construcció de l'església va durar molt temps i no es va poder inaugurar fins al 1438 tot i que l'obra encara no s'havia acabat. L'església comptava amb una sèrie de capelles laterals, entre les quals havia de destacar la de la confraria de Sant Pere Màrtir, advocació que finalment va passar al presbiteri i a la mateixa església. El 1345 i 1418 es van celebrar en aquest convent els Capítols Provincials de l'orde.
El claustre es devia aixecar al mateix temps que l'església, hi ha constància que el 1336 s'hi treballava, d'altra banda, durant la segona meitat del segle XIV es va construir una nova muralla amb la finalitat d'encerclar les noves construccions que s'havien fet, entre les quals, aquest convent, aquell recinte tenia una porta prop de la casa, coneguda com a portal dels Predicadors. Uns canvis en el projecte de l'església (com ara la capella del Roser, veneració especialment promoguda pels dominics) van fer que aquesta no es considerés acabada fins al 1740. En el mateix segle XVIII es va enderrocar el claustre gòtic, per fer-ne un de nou.
Restes dels contraforts de l'església
L'església abans de l'enderroc i el teatre
Fotografia aèria de Josep Gaspar (1929)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Amb el segle XIX van arribar els infortunis propis de l’època i que van afectar particularment les cases de religiosos, entre els anys 1821 i 1923 els dominics foren exclaustrats temporalment i el 1835 de manera definitiva. Amb la nova situació, el convent va tenir usos diversos: primer es va convertir en caserna i hospital militar, mentre que l’església mantenia el culte; a partir del 1849 el convent fou utilitzat també com escola i el 1876 es va construir el Teatre Conservatori sobre les dependències conventuals, que encara es conserva, amb modificacions. L’any 1877 l’església va prendre la condició de parròquia, sota l’advocació de Sant Pere Màrtir, aquest temple fou enderrocat el 1936 i ara el seu lloc és ocupat per una plaça.
Façana de l'església
Fotografia de Gaietà Barraquer (1903)
Publicada a Las casas de religiosos en Cataluña...
Interior de l'església
Fotografia de Gaietà Barraquer (1903)
Publicada a Las casas de religiosos en Cataluña...
Detall de Plano topográfico de Manresa (s/d)
Biblioteca Virtual de Defensa
Al Museu Comarcal de Manresa es conserva el Retaule de la Mare de Déu del Roser (1644), que procedeix de la capella del Roser de l'església de Sant Pere Màrtir. És obra de l'escultor Joan Grau.
Coronació d'espines
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Ascensió
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Resurrecció
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Pentecosta
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Adoració dels pastors
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Crucifixió
Retaule de la Mare de Déu del Roser, Joan Grau, 1644
Museu Comarcal de Manresa
Sants Bartomeu i Bernat de Claravall
Pere Serra, 1395
Museu Episcopal de Vic
Sant Sopar
Anònim
Museu Comarcal de Manresa
- BARBÉ RIUS, Mireia (2016). Transformació i desaparició del convent dels Pares Predicadors Dominics de Manresa els segles XIX i XX. Dovella, núm. 118
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- SÁNCHEZ I CAMPOY, Eduard (1997). Plaça de Sant Domènec – Manresa. Memòries d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep
- VILA, Josep M.; SÁNCHEZ, Eduard (2000). Sant Domènec. Arqueologia al cor de la ciutat de Manresa. Dovella, núm. 67
Pràcticament desaparegut. A l'actual plaça de Sant Domènec