|
Aquest convent es va
fundar a la ciutat de Manresa gràcies a la iniciativa del consell
municipal que així ho va demanar als dominicans l’any 1304. La fundació,
però, va arribar molt més tard, el 1318 un cop obtingudes les
autoritzacions pertinents. El primer prior fou Joan Lotger (1318-1322).
La construcció del convent va començar el 1321 mentre es condicionaven
unes dependències provisionals. La construcció de l’església va durar
molt temps i no es va poder inaugurar fins el 1438 tot i que l’obra
encara no s’havia acabat. El 1345 i 1418 es van celebrar en aquest
convent els Capítols Provincials de l’orde. |
La desapareguda església de Sant
Pere Màrtir
Fotografia de Gaietà Barraquer (1903)
Publicada a Las Casas de religiosos en Cataluña... |
|
L'església, en una postal antiga |
|
|
Retaule major de l'església de Sant
Pere Màrtir
Fotografia de Gaietà Barraquer
(1903)
Publicada a Las Casas de religiosos en Cataluña... |
La plaça de Sant Domènec, on es trobava el convent |
|
|
|
El claustre es devia
aixecar al mateix temps que l’església, hi ha constància que el 1336
s’hi treballava. Per altra banda, durant la segona meitat del segle XIV
es va construir una nova muralla amb la finalitat d’encerclar les noves
construccions que s’havien fet, entre les quals, aquest convent. Aquell
recinte tenia una porta prop del convent, coneguda com portal dels
Predicadors. Uns canvis en el projecte de l’església (com ara la capella
del Roser) van fer que aquesta no es considerés acabada fins el 1740. En
el mateix segle XVIII es va enderrocar el claustre gòtic, per fer-ne un
de nou. |
Sant Domènec
Fotografia aèria de Josep Gaspar i Serra (1929)
Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
|
|
Crucifixió
Retaule de la Mare de Déu del Roser
Joan Grau, 1644
Museu
Comarcal de Manresa |
Retaule de la Mare de Déu del
Roser
Joan Grau, 1644
Museu
Comarcal de Manresa |
|
|
|
Entre els anys
1821 i 1923 els dominics foren exclaustrats temporalment i el 1835
de manera definitiva. Amb la nova situació el convent va tenir usos
diversos: primer es va convertir en caserna i hospital militar,
mentre que l’església mantenia el culte; a partir del 1849 el
convent fou utilitzat també com escola. El 1876 es va construir el
Conservatori sobre les dependències conventuals. L’any 1877
l’església va prendre la condició de parròquia, sota l’advocació de
Sant Pere Màrtir, aquest temple fou enderrocat el 1936 i ara al seu
lloc hi ha una plaça.
|
Resurrecció
Retaule de la Mare de Déu del Roser
Joan Grau, 1644
Museu
Comarcal de Manresa
|
|
|
