Convent de Sant Francesc de Paula de Manresa
Sant Francesc de Manresa / Mínims de Manresa
(Manresa, Bages)
La fundació del convent dels mínims de Manresa fou sol·licitada per aquest orde a la ciutat el 1623, el que va provocar l’oposició tant dels carmelites com dels dominics, però finalment, el 1625 van aconseguir l’oportuna llicència del bisbe de Vic i formalitzar l’establiment a la ciutat.
La comunitat es va reunir en unes cases particulars i va aixecar una capella provisional, fins que el 1638 començava la construcció d’una nova església, que es va poder beneir el 1683. Després de veure’s afectat pel conflicte bèl·lic del 1714 i per una exclaustració temporal durant el Trienni Liberal, els frares foren expulsats definitivament el 1835 amb la desamortització. El 1851 van ocupar el lloc les monges de la Companyia de Maria Nostra Senyora, conegudes amb el nom de l’Ensenyança. Ja en el segle XX, va patir destrosses el 1909 durant la Setmana Tràgica, fou abandonat per les monges el 1936 arran de la guerra Civil i fou víctima de saquejos. Després del conflicte, l’església va tenir funcions parroquials temporalment i el 1976 aquesta fou adquirida per l’Orfeó Manresà i es va convertir en auditori amb la intervenció de l’Ajuntament de Manresa.
El claustre
Dibuix publicat a Las casas de religiosos en Cataluña...
Bartolomeo Pinelli
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Detall de Plano topográfico de Manresa (s/d)
Biblioteca Virtual de Defensa
Interior de l'església a començament del sXX
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep
Al carrer de Sant Francesc, a ponent de la Seu