Detall de La casa i l’església de la Cova de Sant Ignasi i el convent dels Caputxins
Dibuix de Josep Sunyer i Josep Quer (segle XVIII)
Museu Comarcal de Manresa
Els framenors caputxins han estat presents a Manresa entre els anys 1582 i 2007, en el decurs d'aquest espai de temps el convent ha ocupat diferents indrets segons les circumstàncies de cada moment. Es van establir en aquesta ciutat el 1582, després d'una invitació en aquest sentit efectuada per Pere Vinyes i Pere de Peguera i dirigida als caputxins que estaven de pas a la ciutat, anant cap a Solsona.
L'església de Sant Bartomeu
En aquell moment els fou oferta la capella de Sant Bartomeu, una església coneguda des del 1292, i es van iniciar els passos per aconseguir les oportunes llicències, el nou convent es va poder inaugurar el 1583 adaptant unes cases al costat de l’església, en els anys següents s’aniria ampliant malgrat l’oposició dels jesuïtes que ocupaven un lloc proper. Més greu fou la controvèrsia mantinguda entre les dues comunitats arran de les coves que tant els caputxins com els jesuïtes pretenien que havien aixoplugat sant Ignasi quan l’any 1522 va practicar la penitència en aquest indret. El 1663 els caputxins van aixecar unes capelles en les coves que es trobaven sota el seu claustre i treien protagonisme a la devoció al sant des de la banda jesuïta. El plet fou llarg i sorollós, i va acabar l’any 1734 amb una concòrdia favorable als interessos dels jesuïtes.
Mentrestant, el 1674 van posar la primera pedra d'una nova església, més amplia, que hauria de substituir l'antiga capella que resultava petita; el nou edifici fou inaugurat el 1676. A l'època de la guerra del Francès la casa va patir els seus efectes, no fou ocupada ni expropiada, però va resultar afectada per l'incendi del 1811. Després encara patiria els infortunis del Trienni Liberal i un cop apaivagada la situació, arribaria la supressió i exclaustració del 1835 moment en què els frares foren expulsats. El 1850 el convent va passar a mans de l'Ajuntament i transformat en asil d'ancians, el 1852 l'església va recuperar el culte i el 1863 van arribar les Germanetes dels Pobres que es van fer càrrec del lloc.
Detall de Plano topográfico de Manresa (s/d)
Biblioteca Virtual de Defensa
Detall de Vista oriental de la ciudad de Manresa
Atlante español... (1778)
El 1880 va arribar a la ciutat una comunitat de frares caputxins expulsats de França i hom els va oferir el casal de la Culla, que transitòriament es va adaptar com a convent, el lloc també hauria acollit alguns premonstratencs procedents de Saint-Michel de Frigolet (Boques del Roine). El 1883 es va oficialitzar el retorn dels framenors a la ciutat i el 1886 va començar la construcció d’un nou establiment, dedicat a la Mare de Déu dels Dolors, que es va poder inaugurar l’any següent. A partir del 1897 se'n va fer càrrec una comunitat catalana.
Aquest convent estava situat a l'actual carrer dels Caputxins, al nord-est de Sant Bartomeu, es va utilitzar com a noviciat entre el 1915 i 1936, data en què fou incendiat i destruït arran de la guerra Civil. El 1940 els fou cedida la capella de la Mare de Déu de Valldaura, edificada en els antics terrenys del monestir cistercenc del mateix nom. Aquí van bastir una nova església dedicada a la Mare de Déu de la Mercè (beneïda el 1961) que el 1968 esdevingué parròquia i on van mantenir-se fins al 2007.
La casa de la Culla, assentament temporal (1880)
Fotografia de Francesc Blanch (c1927)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor desconegut
Arxiu Comarcal del Bages / Fons Ajuntament de Manresa
Santa Maria de Valldaura
La plaça de Valldaura amb l'església de començament del segle XX
Postal antiga, col·lecció particular
Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè, a la plaça de Valldaura
Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè
La casa i l’església de la Cova de Sant Ignasi i el convent dels Caputxins
Dibuix de Josep Sunyer i Josep Quer (segle XVIII)
Museu Comarcal de Manresa
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- BENET I CLARÀ, Albert (1984). Sant Bartomeu. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CARDONA, Pere (2014). El convent de framenors caputxins de Manresa (1582-2007). Manresa: C. Estudis del Bages
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍ, Conrad J. (1975). Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya (1900-1975). Barcelona: Cúria Provincial
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep
A la ciutat de Manresa els caputxins han tingut diferents establiments:
1 - Sant Bartomeu, el primer convent
2 - La Culla
3 - Sant Bartomeu (fins el 1936)
4 - La Mercè (antic Valldaura)