Priorat de Saint-Michel de Frigolet
Abbaye Saint-Michel de Frigolet / Ferigoletum
(Tarascó / Tarascon, Boques del Roine)
Aquest monestir s’esmenta l’any 1133 en una donació efectuada a favor seu, document en el qual també hi figura el nom del seu prior, Guillaume de Loubières, probablement era una canònica. És possible l’existència d’un assentament eremític anterior a l’arribada de la comunitat canonical, hi ha també notícies d’una església propietat de l’abadia de Montmajor el 962.
El 1155 el papa Adrià IV confirmava la seva pertinença al bisbe d’Avinyó. El 1316 aquesta canònica i la de Saint-Paul-de-Mausole foren unides a la de la catedral d’Avinyó, que pràcticament va comportar l’abandonament de la vida comunitària, situació que es va agreujar amb la guerra dels Cent Anys. El càrrec de prior de Saint-Michel es va mantenir, però el 1480 la canònica fou secularitzada per Sixt IV a petició dels mateixos canonges. Aquests es van dispersar, uns van passar al capítol de la catedral d’Avinyó i altres a la col·legiata de Sainte-Marthe de Tarascon, però conservant el priorat de Frigolet secularitzat. Després va patir els efectes de les guerres de Religió.
El 1617 hi van arribar els eremites de Sant Jeroni procedents d’Itàlia, que hi van estar fins al 1662, quan el lloc fou ocupat per una nova comunitat d’agustins descalços. Aquests van mantenir aquesta casa fins a la Revolució, el 1791 es van veure obligats a abandonar-la, el lloc fou venut i deixat en l’abandó. Després de passar per diverses mans, amb alguns intents poc reeixits de donar-li ús, el 1858, Père Edmond Boulbon hi instaurà una comunitat de canonges premonstratencs.
Il·lustració publicada a Bourbon, Sant-Vitou (Saint-Victor), Frigolet
El 1866 es consagrava la nova església neogòtica que té annexa l’antiga capella de Notre-Dame du Bon Remède, el 1869 obtingué el títol d’abadia i el 1873, des d’aquí establiren una nova comunitat a Santa Fe de Conques. El 1880, els canonges de Frigolet foren expulsats, alguns d’ells es van establir efímerament a la casa de la Culla (Manresa). El 1885, Frigolet va poder reprendre la seva activitat. D’època medieval es conserva l’església de Saint-Michel, amb un claustre annex, i la capella de Notre-Dame du Bon Remède.
Il·lustració d'Architecture romane du midi de la France (1873)
Il·lustració d'Architecture romane du midi de la France (1873)
Il·lustració d'Architecture romane du midi de la France (1873)
Il·lustració d'Architecture romane du midi de la France (1873)
Claustre
Fotografia d'Olivier, a Wikimedia
Capella de Saint-Michel
Làpida en memòria del canonge premonstratenc Xavièr de Forvièra,
defensor de la llengua occitana
Vitrall amb sant Norbert,
fundador dels premonstratencs
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l'ordre de Prémontré. Nancy: Presses U. de Nancy
- ARDURA, Bernard (2008). L'abbye Saint-Michel de Frigolet (1858-2008). París: Parole et Silence
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- CANRON, Augustin (1875). Essai historique sur l'abbaye de l'Immaculée-Conception-St-Michel. Avignon: Seguin Ainé
- GILLES, I. (1879). Bourbon, Sant-Vitou (Saint-Victor), Frigolet. Bulletin Historique et Archéologique de Vaucluse. Núm. 10
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 1. París: Morel
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). La Provence romane 1. Zodiaque. La nuit des temps
Saint-Michel de Frigolet està situat entre Arle i Avinyó