Canònica de Saint-Paul-de-Mausole
Monastère Saint-Paul-de-Mausole / S Pauli de Mausoleo
(Sant Romieg de Provença / Saint-Rémy-de-Provence, Boques del Roine)
Una llegenda ens parla d’aquest lloc abans de la fundació del monestir. Aquest territori fou ocupat per una família de camperols que fugien de les invasions bàrbares, un dels seus membres, el pietós Paulus, o Pau, estava treballant la terra quan van arribar uns enviats de la diòcesi de Sant Paul de Tricastin (Saint-Paul-Trois-Châteaux, Droma, Roine-Alps) per oferir-li el lloc del bisbe Torquatus, que havia mort feia poc.
Pau va refusar l'oferta i, mentre clavava a terra la vara seca que utilitzava per guiar els bous, va dir als missatgers que acceptaria el càrrec quan aquell bastó florís. Miraculosament, la branca va brotar i florir en aquell moment. Pau fou bisbe de Sant Paul de Tricastin entre el 372 i 412. Al lloc del miracle es va aixecar un oratori, on es venerava la santa relíquia del bastó. De fet, la primera notícia d’una església dedicada als sants Pau i Andreu es troba el 982, en el moment en què fou donada a l’abadia de Saint-André (Gard).
Cap al 1080, en aquella església s’hi va fundar un monestir que portava el nom de Saint-Paul, al que hom li va afegir el topònim de Mausole, sens dubte motivat per la proximitat del mausoleu romà de Glanum. Es tractava d’una canònica que va tenir activitat entre el 1080 i 1316. En aquesta darrera data fou unida a la de Saint-Michel de Frigolet i donades a la catedral d’Avinyó, que se’n va fer càrrec fins al 1480, quan es va secularitzar. Hom coneix la sèrie de catorze prepòsits que van dirigir la comunitat, des de Reinard fins Guiscard d'Aramon, que fou el darrer.
En els darrers anys, el lloc es trobava pràcticament abandonat, amenaçava ruïna i les terres havien estat venudes als habitants de Sant Romieg, el 1605 el lloc fou ocupat per una comunitat de franciscans que per ajudar-se econòmicament, acceptaren tenir cura de malalts mentals, el que els va permetre mantenir-se. El 1768 el centre va evitar el seu tancament a causa de la seva activitat. Durant la revolució, el centre fou clausurat i els religiosos fugiren amb els interns, de fet, passaren a tenir cura dels alienats a casa seva, amb les famílies. Es va tancar definitivament, com a centre religiós, el 1792.
Poc després, Saint-Paul-de-Mausole va tornar a obrir les portes ja com a centre de tractament de malalties mentals, activitat que encara desenvolupa. El lloc és conegut per haver acollit entre els seus murs el pintor Vincent van Gogh, des de maig de 1889 a maig de 1890. L'església actual, possiblement es va aixecar entre els segles XI i XII. La façana, però, és del segle XVIII. És un edifici de tres naus, amb creuer i tres absis, el central molt més ampli que les absidioles laterals. Les naus secundàries han estat molt modificades. Es conserva el claustre d’època romànica aixecat en diverses etapes durant el segle XII, amb una notable sèrie de capitells.
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- GIORDANENGO, Gérard (1979). Un monastère de chanoines réguliers, Saint-Paul-de-Mausole. Congrès archéologique de France. Pays d'Arles. París. Société française d'archéologie
- INDE, Tadao (2016). Formation des "comptes de l’anniversaire" au sein du chapitre collégial Saint-Paul-de-Mausole (Saint-Rémy-de-Provence) au XIVe siècle. Annales du Midi, vol. 128
- LEROY, Edgar (1948). Saint-Paul-de-Mausole à Saint-Rémy-de-Provence. Saint-Rémy-de-Provence: Syndicat d’Initiative
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 1. París: Morel
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). La Provence romane 1. Zodiaque. La nuit des temps