Abadia de Saint-André de Vilanova d’Avinyó
Abbaye Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon / Monasterium Andoanense
(Vilanova d’Avinyó / Villeneuve-lès-Avignon, Gard)
L'abadia de Saint-André s'aixeca sobre el mont Andaon, un lloc privilegiat a la riba del Roine, a Villeneuve-lès-Avignon (Gard) i al davant d'Avinyó. La tradició li atorga un origen molt antic i el relaciona amb la figura de Casària una dona que va practicar l'eremitisme en aquest lloc i que va morir el 586, segons un epitafi conservat aquí fins a la Revolució. Casària seria venerada més endavant en el monestir, cal pensar que fou en una data avançada que els monjos de Saint-André van promoure la seva devoció. Tot i això, no és fins al 982 que hom troba documentat el monestir.
Detall d'una pintura de William Marlow
Museu Pierre-de-Luxembourg, Villeneuve-lès-Avignon
Imatge de Wikimedia
L'abadia hauria estat fundada cap al 980 i a poc a poc va esdevenir un important centre religiós, el 999 el papa Gregori V li va confirmar la possessió de tres esglésies situades al mont Andaon i dedicades a sant Andreu, sant Miquel i sant Martí. Entre el 1063 i 1087 la casa va ser dirigida per l'abat Ponç, que després seria venerat com a sant. L'època de prosperitat es va allargar en el temps i durant els segles XIII i XIV a arribar al seu màxim. D'aquesta casa hi depenien diversos priorats, entre els quals el de Notre-Dame de Salagon (Alps de l'Alta Provença), el priorat de Valbonne (Alps Marítims), o la canònica de Saint Paul de Mausole (Boques del Roine). A mitjan segle XIV es va fortificar el lloc i el monestir va quedar dins del recinte emmurallat. Durant el segle XVI va començar la seva decadència de la qual no es refaria fins a la seva afiliació a la congregació de Saint-Maur, feta efectiva el 1637.
Sota el règim maurí, el monestir fou restaurat i es van aixecar noves dependències. La seva existència va acabar amb la Revolució (1792) data en què la comunitat es va dispersar. Després de la seva utilització com hospital militar, va passar a mans particulars i es van perdre bona part de les seves estructures. En època medieval el monestir disposava de dues esglésies, la de Saint-Martin que seria utilitzada per la comunitat i que tenia adossat al costat sud el claustre amb les seves dependències. Al nord, en un indret més elevat i separada de la primera pel cementiri, es trobava l'església de Saint-André. Més apartada i en el lloc més elevat del mont Andaon es troba la capella de Saint-Michel, que cap al segle XVIII canviaria la seva advocació per la de Sainte-Casarie a causa de la seva proximitat amb el lloc on Casària hauria viscut i fou enterrada.
Muralles del fort de Saint-André
Detall d'un dibuix de 1881
Bibliothèque nationale de France
Muralles del fort de Saint-André
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Fotografia d'Alessandro, a Flickr
Imatge de Wikimedia
- BACOU, Roseline (1968). Abbaye Saint-André. Congrès Archéologique de France. 121e session, 1963. Avignon et Comtat-Venaissin. París: S. F. Archéologie
- BARRUOL, Guy, dir. (2001). L'abbaye Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon: Histoire, archéologie, rayonnement. Mane: Les Alpes de Lumière
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- MÉRITAN, Abbé (1898). Étude sur les abbés et le monastère de Saint-André de Villeneuve-lez-Avignon. Mémoires de l'Académie de Vaucluse, vol. XVII
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SOURNIA, Bernard; i altres (2008). Villeneuve-lès-Avignon. Le fort Saint-André et la chartreuse du Val-de-Bénédiction. París: Ed. du Patrimoine
A Vilanova d'Avinyó (Villeneuve-lès-Avignon), a ponent d'Avinyó