Cartoixa de Val-de-Bénédiction

Chartreuse Notre-Dame-du-Val-de-Bénédiction / Cartoixa de Villeneuve / Vallis Benedictionis

(Vilanova d’Avinyó / Villeneuve-lès-Avignon, Gard)

Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction

Entre els anys 1309 i 1377, quan Avinyó era seu papal, el lloc on ara es troba la ciutat de Vilanova va quedar ocupat pels palaus i residències dels grans dignataris de la cort, aquestes edificacions s'estenien sota els murs del castell conegut com a fort de Saint-André, que al seu torn s'havia aixecat en el lloc d'un monestir benedictí (l'abadia de Saint-André), existent des de finals del segle X.

Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Entrada a la cartoixa

El cardenal Aubert (c1295-1362), personatge influent de la cort de Felip VI de França, era propietari d’un d’aquells palaus, va ser escollit papa el 1352, amb el nom d’Innocenci VI i va ser llavors que va adquirir diversos espais propers a la seva propietat i hi va edificar una església. El 2 de juny de 1356 va fundar en aquest lloc una cartoixa que va posar sota l'advocació de sant Joan Baptista que fou canviada el 1362, passant-se a conèixer com cartoixa de Notre-Dame du Val-de-Bénédiction. Les primeres construccions es van fer al voltant dels jardins del palau d'Innocenci VI (l'actual claustre de Saint-Jean), amb la capella de Saint-Jean-Baptiste a llevant. A partir d’aquí es van anar afegint altres claustres i construccions, un dels impulsors de l’obra fou el bisbe de Pamplona i cardenal, Pierre de Monteruc († 1385), a la seva mort fou enterrat a la cartoixa.

El 1372 es va ampliar en nombre de cel·les, de dotze a vint-i-quatre. El 1422 li fou unida la cartoixa de Bonpas (Valclusa), i el 1633 des d’aquí es va fundar la cartoixa de Marsella. Després de la Revolució, fou venuda i es va parcel·lar, passat a ser ocupada per habitatges i provocant la pèrdua parcial de les construccions monàstiques. A principi del segle XX va començar la seva recuperació patrimonial. El claustre de Saint-Jean fou el centre de la primitiva cartoixa, al bell mig es troba la font de Saint-Jean (del segle XVII) des d’on es distribuïa l’aigua a totes les altres dependències.

Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Portal exterior
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Església de Sainte-Marie

La capella de Saint-Jean-Baptiste fou modificada per haver-se adaptat posteriorment com a refetor, la seva capçalera conserva restes importants de la seva antiga decoració mural, obra de l'italià Matteo Giovannetti (que també va treballar al Palau dels Papes d'Avinyó), amb escenes relatives a la vida de sant Joan. Al seu costat es troba el claustre petit, de la primera època. L'església de Sainte-Marie, abans dedicada a sant Joan Baptista, es conserva parcialment, en una capella encara es pot veure la tomba d'Innocenci VI, que havia estat traslladada a un altre indret a causa del seu deteriorament, però ara es pot tornar a veure, restaurada. La mateixa capella conservava una valuosa taula amb la Coronació de la Mare de Déu d'Enguerrand Quarton, ara al Museu Pierre de Luxembourg, de Vilanova d'Avinyó. El claustre dels Morts és el més gran del monestir, és envoltat de les cel·les dels cartoixans, refetes el 1610.

Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Seplcre d'Innocenci VI
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
El papa Innocenci VI, fundador
Romanorum Pontificum effigies, 1580
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Font del claustre de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Capella de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Capella de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Capella de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Capella de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Maisons de l'ordre des Chartreux (1913)
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cel·la
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cel·la
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Claustre dels Morts
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Claustre de Saint-Jean
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Claustre petit
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Coronació de la Mare de Déu, 1453
Enguerrand Quarton
Imatge de Wikimedia

Bibliografia:
  • AMARGIER, Paul; i altres (1988). Chartreuses de Provence. Ais de Provença: Edisud
  • ANIEL, Jean-Pierre (1982). La Chartreuse de Villeneuve-les-Avignon. Rennes: Ouest France
  • CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • GIRARD, Alain (2000). La chartreuse du Val de Bénédiction. Congrès Archéologique de France. 157e session, 1999. Gard. París: S. F. Archéologie
  • LABANDE, Léon-Honoré (1925). Le Palais des papes et les monuments d'Avignon au XIVe siècle. Vol. 2. Marsella: Detaille
  • LE BLÉVEC, Daniel; i altres (1991). Le couronnement de la Vierge d'Enguerrand Quarton. Nouvelle approche. Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, any 135
  • MÜNTZ, Eugène (1888). Fresques inédites du 14e siècle à la Chartreuse de Villeneuve (Gard). París: Levy
  • SOURNIA, Bernard; i altres (2008). Villeneuve-lès-Avignon. Le fort Saint-André et la chartreuse du Val-de-Bénédiction. París: Ed. du Patrimoine

Situació:
Vista aèria

A Vilanova d'Avinyó (Villeneuve-lès-Avignon), a ponent d'Avinyó