Cartoixa de Val-de-Bénédiction

El cardenal Aubert (c1295-1362), personatge influent de la cort de Felip VI de França, era propietari d’un d’aquells palaus, va ser escollit papa el 1352, amb el nom d’Innocenci VI i va ser llavors que va adquirir diversos espais propers a la seva propietat i hi va edificar una església. El 2 de juny de 1356 va fundar en aquest lloc una cartoixa que va posar sota l'advocació de sant Joan Baptista que fou canviada el 1362, passant-se a conèixer com cartoixa de Notre-Dame du Val-de-Bénédiction. Les primeres construccions es van fer al voltant dels jardins del palau d'Innocenci VI (l'actual claustre de Saint-Jean), amb la capella de Saint-Jean-Baptiste a llevant. A partir d’aquí es van anar afegint altres claustres i construccions, un dels impulsors de l’obra fou el bisbe de Pamplona i cardenal, Pierre de Monteruc († 1385), a la seva mort fou enterrat a la cartoixa.

La capella de Saint-Jean-Baptiste fou modificada per haver-se adaptat posteriorment com a refetor, la seva capçalera conserva restes importants de la seva antiga decoració mural, obra de l'italià Matteo Giovannetti (que també va treballar al Palau dels Papes d'Avinyó), amb escenes relatives a la vida de sant Joan. Al seu costat es troba el claustre petit, de la primera època. L'església de Sainte-Marie, abans dedicada a sant Joan Baptista, es conserva parcialment, en una capella encara es pot veure la tomba d'Innocenci VI, que havia estat traslladada a un altre indret a causa del seu deteriorament, però ara es pot tornar a veure, restaurada. La mateixa capella conservava una valuosa taula amb la Coronació de la Mare de Déu d'Enguerrand Quarton, ara al Museu Pierre de Luxembourg, de Vilanova d'Avinyó. El claustre dels Morts és el més gran del monestir, és envoltat de les cel·les dels cartoixans, refetes el 1610.