Jean Crépy (s. XVIII)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Jacobins d’Aix-en-Provence / Església de la Madeleine
(Ais de Provença / Aix-en-Provence, Boques del Roine)
Els dominics es van establir a la ciutat d’Ais de Provença cap al 1272, poc després van començar a aixecar el convent gràcies al suport financer del comte Ramon Berenguer V, la casa comtal de Provença tenia el seu palau molt a prop. A finals del segle XIII el convent ja es trobava completament bastit i en plena activitat. El 1383 va patir un incendi, i això va obligar a la seva reconstrucció.
Detall de La ville d'Aix en Provence (1575)
Bibliothèque nationale de France
El 1450 es consagrava una nova església, però el 1485 va caure en ruïna, es va bastir de nova planta entre el 1691 i 1703, tal com encara ara es veu. Arran de la Revolució la casa fou suprimida i posteriorment la seva església va prendre les funcions de la parròquia de la Madeleine, que s’havia enderrocat, i també aquesta nova advocació.
- BENOIT, Fernand (1933). Église de la Madeleine. Congrès Archéologique de France. 95 session. Aix-en-Provence et Nice. Paris: Picard
- CLAUDE, Sandrine; i altres. (2014). L’église des Prêcheurs d’Aix-en-Provence, lecture archéologique et datations dendrochronologiques (La Madeleine, Aix-en-Provence)
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 1. París
- ROUX-ALPHERAN (1866). Les rues d’Aix ou recherches historiques sur l’ancienne capitale de la Provence. Vol. I. Aix: Aubin
Couvent des Augustins d'Aix-en-Provence
(Ais de Provença / Aix-en-Provence, Boques del Roine)
Els agustins van arribar a Ais al segle XIII, entre el 1274 i 1276, i es van establir al sector sud-occidental de la ciutat, a tocar de l'actual Cours Mirabeau i prop de la porta que també era coneguda amb el seu nom. Després de la Revolució el convent es va convertir en habitatges, ara, pràcticament només es conserva el campanar de l'església, de finals del segle XV, modificat posteriorment.
Detall de La ville d'Aix en Provence (1575)
Bibliothèque nationale de France
- ROUX-ALPHERAN (1866). Les rues d’Aix ou recherches historiques sur l’ancienne capitale de la Provence. Vol. I. Aix: Aubin
L'antiga església de Saliers, ara renovada
Imatge de Wikimedia
La ciutat d’Arle era seu de diverses cases dels ordes militars de l’Hospital i del Temple, potser la més important fou la comanda hospitalera de Saint-Thomas de Trinquetaille que més endavant es traslladaria al centre històric de la vila. A més, hi havia dues cases templeres, la de Sainte-Luce, al centre de la vila, i aquesta comanda de Saliers, més apartada, prop de Sant Gèli. Aquestes dues cases templeres van passar a l’Hospital quan el Temple fou suprimit.
Casa a Arle
La comanda templera de Saliers estava situada al lloc que encara porta aquell nom, prop de Sant Geli. Fou fundada en el segle XII, la primera notícia és del 1197. A causa de la seva situació va mantenir litigis de caràcter econòmic amb els hospitalers de Sant Geli. Quan fou extingit l’orde del Temple va passar als hospitalers. Aquesta comanda mantenia una casa prioral a la ciutat d’Arle, al costat del Gran Priorat hospitaler.
- CHAILAN, Abbé M. (1908). L'ordre de Malte dans la ville d'Arles. Bergerac: Imp. Générale
- GANGNEUX, Gérard (1966). Un grand domaine au XVIIe siècle, la Commanderie de Saliers en Camargue. Études rurales, núm. 21
- STOUFF, Louis (2001). L'église et la vie religieuse à Arles et en Provence au Moyen Âge. Aix-en-Provence: P. Université de Provence
Prieuré Saint-Marcellin de Boulbon
(Bolbon / Boulbon, Boques del Roine)
Saint-Marcellin de Boulbon és una església romànica situada a la part alta d'aquesta població, on hi ha el cementiri. És coneguda des del 1198 en qualitat de priorat de l'abadia de Saint-Martin de Cendras (Gard). El 1456 va esdevenir propietat de la col·legiata de Saint-Agricol d'Avinyó. També hauria tingut funcions parroquials fins al 1628. Es tracta d'una església de nau única amb capelles laterals afegides.
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). La Provence romane 1. Zodiaque. La nuit des temps