Comanda de Saint-Thomas de Trinquetaille
Commanderie de Trinquetaille / Comanda d’Arle / Gran Priorat d’Arle
(Arle / Arles, Boques del Roine)
La ciutat d’Arle havia sigut la seu de diverses cases dels ordes militars de l’Hospital i del Temple, potser la més important fou la comanda hospitalera de Saint-Thomas de Trinquetaille, que més endavant es traslladaria al centre històric de la vila. Hi havia dues comandes templeres, la de Sainte-Luce, al centre, i la de Saliers més apartada, prop de Sant Gèli, que també tindria casa al centre d’Arle, al costat del Gran Priorat hospitaler. Aquestes dues cases templeres van passar a l’Hospital quan el Temple fou extingit.
L’orde de l’Hospital es va establir a Trinquetaille, una barriada de la ciutat d’Arle situada enfront del centre, a l’altra riba del Roine. Cap al 1118 van rebre del bisbe Ató, la donació de l’església de Saint-Thomas i aviat va esdevenir una comanda important dins de l’organització hospitalera, el 1144 el comte de Provença Berenguer Ramon fou enterrat en aquella església. El 1248, l’establiment fou assaltat pels ciutadans que atacaren els cavallers a causa d’una revolta. El 1357 va patir un nou episodi advers a causa de les inestabilitats bèl·liques de l’època, que va obligar l’enderroc dels edificis que podien amenaçar la ciutat, entre els quals la comanda hospitalera.
Per la seva reconstrucció es van adquirir entre el 1358 i 1392 uns terrenys a l’interior de la ciutat, a tocar del riu, on van bastir la nova casa. El 1509 es va celebrar en aquest lloc un Capítol de l’orde. A Sant Gèli, a més de la important abadia benedictina del mateix nom, hi tenia la seu el Gran Priorat de l’Hospital, el 1562 fou escenari d’un cruent enfrontament entre catòlics i protestants amb el resultat del pillatge i destrucció de la seu prioral. Hom va decidir traslladar la seu del Gran Prior a Arle, a aquesta comanda, primer de manera temporal, però des del 1615 amb caràcter definitiu. La casa hospitalera va mantenir la seva activitat fins a la Revolució, el 1791 fou clausurada. El 1822 el lloc fou adquirit pel pintor Jacques Réattu que hi va instal·lar el seu estudi i residència. El 1868 va esdevenir un museu públic.
Segell del Priorat de Sant Gèli, abans del seu trasllat a Arle
- CHAILAN, Abbé M. (1908). L'ordre de Malte dans la ville d'Arles. Bergerac: Imp. Générale
- RAYBAUD, Jean (1905). Histoire des grands prieurs et du prieuré de Saint-Gilles. Vol. 2. Nimes: Clavel et Chastanier
- STOUFF, Louis (2001). L'église et la vie religieuse à Arles et en Provence au Moyen Âge. Aix-en-Provence: P. Université de Provence
- VEYSSIÈRE, Gérard (2000). Le règlement des conflits d'après le cartulaire de Trinquetaille. Le règlement des conflits au Moyen Âge. Publications de la Sorbonne