Canònica de la catedral d’Ais de Provença

La primera catedral podria haver-se situat a Notre-Dame de la Seds, prop de l’antic teatre romà, a ponent d’aquí. El conjunt catedralici del segle VI s’hauria adaptat a les construccions romanes, de manera que la catedral ocuparia el lloc de la suposada basílica i al seu costat s’aixecaria el baptisteri, en el que seria el vèrtex nord-oest del fòrum i aprofitant les seves columnates. Aquella disposició inicial es mantindria en línies generals fins a l’època romànica, hom coneix que llavors l’església tenia dues naus i era coneguda sota l’advocació de Sainte-Marie, llavors disposava d’una comunitat de canonges que la servien, de la que hom té notícies des de l’any 1000.

Des de mitjan segle XII la catedral és coneguda amb l’advocació única de Saint-Sauveur, tot i mantenir el títol de Sainte-Marie pel seu altar major i també el de Saint-Maximin per la nau sud de l’església, a tocar del baptisteri. En època gòtica (finals del segle XIII), es va tornar a modificar aquella església, els treballs es van anar desenvolupant fins al 1534, data en què es va consagrar, i van afectar especialment l’actual nau central. Al segle XVII es va afegir una tercera nau al nord d’aquella església. Al sud, i a continuació del baptisteri, es troba el claustre medieval i les dependències de la comunitat de canonges.