Canònica de la catedral d’Ais de Provença
Saint-Sauveur d'Aix-en-Provence / Notre-Dame de la Seds
(Ais de Provença / Aix-en-Provence, Boques del Roine)
La catedral de Saint-Sauveur d’Ais s’aixeca sobre un gran espai públic d’època romana, el fòrum, i en el lloc d’un gran edifici, potser la basílica. La primera ocupació cristiana d’aquest indret s’hauria efectuat durant el segle VI, el que ha fet pensar que, possiblement, aquesta sigui la segona ubicació de la seu catedralícia d’un bisbat del qual hom coneix la seva existència des de començament del segle V, amb el seu primer bisbe, Llàtzer.
La primera catedral podria haver-se situat a Notre-Dame de la Seds, prop de l’antic teatre romà, a ponent d’aquí. El conjunt catedralici del segle VI s’hauria adaptat a les construccions romanes, de manera que la catedral ocuparia el lloc de la suposada basílica i al seu costat s’aixecaria el baptisteri, en el que seria el vèrtex nord-oest del fòrum i aprofitant les seves columnates. Aquella disposició inicial es mantindria en línies generals fins a l’època romànica, hom coneix que llavors l’església tenia dues naus i era coneguda sota l’advocació de Sainte-Marie, llavors disposava d’una comunitat de canonges que la servien, de la que hom té notícies des de l’any 1000.
Aquests canonges de Sainte-Marie es regirien per una regla pròpia i segurament tindria caràcter secular. El 1069, es parla ja de la presència d’una comunitat canonical amb el títol de Saint-Sauveur que hom identifica amb una nova canònica regular reformada, amb oratori propi. El pas de la canònica primitiva a la de Saint-Sauveur es devia fer de manera gradual, convivint les dues durant un curt espai de temps. A la segona meitat del segle XI es van refer les dependències canonicals, treballs que també es van estendre a l’antic baptisteri de Saint-Jean, que fou modificat sobre el mateix emplaçament i estructura inicials.
Baptisteri de Saint-Jean
Antoine Meunier (1792)
Bibliothèque nationale de France
Des de mitjan segle XII la catedral és coneguda amb l’advocació única de Saint-Sauveur, tot i mantenir el títol de Sainte-Marie pel seu altar major i també el de Saint-Maximin per la nau sud de l’església, a tocar del baptisteri. En època gòtica (finals del segle XIII), es va tornar a modificar aquella església, els treballs es van anar desenvolupant fins al 1534, data en què es va consagrar, i van afectar especialment l’actual nau central. Al segle XVII es va afegir una tercera nau al nord d’aquella església. Al sud, i a continuació del baptisteri, es troba el claustre medieval i les dependències de la comunitat de canonges.
- BENOIT, Fernand (1933). Cathédrale Saint-Sauveur. Congrès Archéologique de France. 95 session. Aix-en-Provence et Nice. Paris: Picard
- CLERC, Michel (1916). Aquae Sextiae: histoire d'Aix-en-Provence dans l'Antiquité. Ais de Provença: A. Dragon
- CONSTANTIN, M (1890). Les paroisses du diocèse d'Aix, leurs souvenirs et leurs monuments. Ais de Provença: Makaire
- GUILD, Rollins (1987). La cathédrale d’Aix-en-Provence. París: CNRS
- GUILD, Rollins; i altres (1988). Saint-Sauveur d’Ais-en-Provence. La cathédrale et le baptistère. Congrès Archéologique de France. 143 session. Le Pays d’Aix. Paris: Société française d’archéologie
- LAURENT, M.-H. (1952). Chanoines et réforme à Aix-en-Provence au XIe siècle. Studi Gregoriani. Vol. IV. Roma: Angelo Signorelli Ed.
- MARBOT, Abbé E. (1904). Histoire de Notre-Dame de la Seds d'Aix. Ais de Provença: Makaire
- PALANQUE, Jean-Remy (1941). Sur l'emplacement de la cathédrale d'Aix-en-Provence avant le XIIe siècle. Revue d'histoire de l'Église de France. Tome 27. N°111
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 2. París: Morel
- ROUQUETTE, J.-M. (1980). La Provence romane 1. Zodiaque. La nuit des temps
- ROUX-ALPHERAN (1866). Les rues d’Aix ou recherches historiques sur l’ancienne capitale de la Provence. Vol. I. Aix: Aubin