|
Els framenors caputxins són el
resultat d'una reforma
franciscana que va començar el
1525 a Itàlia per iniciativa de fra Matteo de Bascio tot
cercant un retorn a l’esperit primitiu de sant Francesc.
L’any 1528 van aconseguir l’aprovació pontifícia,
però limitant la seva expansió a Itàlia. Malgrat això i gràcies a la intervenció del Consell de
Cent, el 1578 es van establir a Barcelona (Santa Eulàlia
de Sarrià) i ràpidament es van estendre per la geografia
catalana i posteriorment per la resta de la península. Els
caputxins s’han caracteritzat, a banda de la seva
observança radical de la Regla franciscana i del seu capteniment ascètic
per la seva
tasca evangelitzadora i d’atenció als necessitats,
especialment en casos excepcionals com ara les epidèmies de
pesta. |
Fra Matteo de Bascio
Imatge de domini públic, de Wikimedia Commons |
El pare Joaquim de Llavaneres amb
un grup de missioners (1886)
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
|
|
Després de la fundació,
ben aviat, en cosa de quatre o cinc
anys els frares ja tenien una dotzena de cases establertes a
Catalunya i fou erigida una Província catalana, amb la
celebració habitual dels seus capítols provincials. A més de la
casa de Santa Eulàlia de Sarrià s’havien establert a
Montcalvari
(Barcelona), Valls,
Sant Boi,
Les Ermites
de Girona, Manresa,
Banyoles... la darrera fundació
abans de l’exclaustració fou la de
Calella de la Costa, l’any 1700,
arribant a una trentena de convents caputxins estesos pel
Principat de Catalunya. |
Àpat fratern en la postguerra, segons una pintura del
pare
Josep M. de Vera
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
Fra Basili de Rubí (1899-1986), historiador i erudit caputxí
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
|
|
Sant Llorenç de Bríndisi, quan
era ministre general, amb la seva visita a Catalunya
l'any 1603 estructurà la vida conventual dels
establiments caputxins catalans evitant l'eremitisme i apropant
els convents a les
poblacions.
El segle XIX va representar pels
caputxins, com també pels altres ordes monàstics
existents, una sèrie d’adversitats: Guerra del Francès,
Trienni Liberal i finalment l’exclaustració de 1835, que
va acabar definitivament amb la majoria de convents.
Alguns d’ells es van poder recuperar, o bé reedificar, i
actualment aquest orde es manté al Principat amb aquests
establiments: Barcelona (Sarrià,
L'Ajuda, Pompeia i Vallvidrera);
Arenys de Mar,
Igualada,
Les Borges Blanques i Palma). |
Sant Llorenç de Bríndisi
Imatge de domini públic, de Wikimedia Commons |
Goig a sant Llorenç de Bríndisi
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears |
|
|
El pare Miquel d'Esplugues (+ 1934), impulsor de la restauració
de la vida caputxina.
Amic i mentor d'intel·lectuals i polítics.
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
Fra Miquel de Sarrià (+ 1810), reputat predicador de missions
populars que morí durant l'ocupació napoleònica amb fama de
santedat
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears/td>
|
Nau de l'església conventual dels
caputxins
d'Arenys,
edificada sota el guiatge de Bonaventura Bassegoda |
|
|
El convent d'Igualada
reconvertit en hospital (1881)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |
Els Caputxins de Martorell |
El convent de
les Ermites de
Girona a
Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée... (1653)
Bibliothèque Nationale de France |
|
|
Escola de Zurbarán: Abraçada de sant Domènec i sant Francesc
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
Detall del Arbre seràfic. Segle XVII
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
Estigmatització de sant Francesc (siegle XVII-XVIII)
Museu Marès de Barcelona |
|
|
Els convents de la província caputxina
de Catalunya (1712)
Imatge facilitada per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i
Balears |
Repartición de sopa a los pobres a las puertas del
convento de capuchinos
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
Gravat amb Àngela Serafina,
fundadora caputxina
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
|
Divina Pastora. Autor desconegut
Advocació caputxina
Museu Comarcal de Manresa |
|
|
Bibliografia:
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino. Barcelona Antigua y moderna,
descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros
días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J.
Altés, 1906
- LLEDÓS Y MIR, Miguel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de
Tremp. Barcelona: J. Faidella Seix, 1917
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa.
Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924
- DURAN CAÑAMERAS, Félix. El convent de framenors caputxins de
Martorell. A Franciscalia. Barcelona: Ed. Franciscana, 1928
- J.P.P. El convento y comunidad de monjas capuchinas de Mataró
en el transcurso de los siglos. Mataró: Ed. H. Abadal, 1931
- Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya,
1944
- FITÓ, Juan. El monasterio de religiosas capuchinas de Manresa.
Manresa: Imp. Gutemberg, 1945
- PLANAS, Josep. Antics convents, esglésies i capelles de
Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas, 1948
- VIRELLA I BLODA, Albert. Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i
de la comarca. Institut d’Estudis Penedesencs, 1949
- VIVAS LLORENS, Eduardo. El antiguo convento capuchino de Calella y
su orden tercera. Barcelona: Imp. Myria, 1955
- MAURI SERRA, Josep. Història del convent de Blanes (el de
“Les coses benignes”). Barcelona, 1958
- BASILI DE RUBÍ. El convento de San Antonio (1732-1835). Girona: Anales
del Instituto de Estudios Gerundenses, 1967
- MARTÍ, Conrad J. Estadística de la Província de Frares Menors
Caputxins de Catalunya (1900-1975). Barcelona: Cúria Provincial, 1975
- BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664.
Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977
- SALICRÚ I PUIG, Manuel. Els cementiris de Mataró. A Fulls
del Museu Arxiu de Santa Maria. Núm. 13. Mataró, 1982
- BASILI DE RUBÍ. Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII.
Aproximació històrico-bibliogràfica. Caputxins de Sarrià.
Barcelona, 1984
- ALSINA GIRALY, Joan. El convent dels pares caputxins a Sabadell.
Sabadell: Fund. Bosch i Cardellach, 1985
- DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot XV. Els edificis
religiosos, III part. Olot: Ajuntament d’Olot, 1990
- CARDONA, Pere. El convent de frares menors caputxins a
la ciutat de Tarragona (1589-1989). Aproximació històrica.
Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994
- PUIGDOLLERS I NOBLOM, Rodolf. El convent de Caputxins de
Granollers a la Torreta (1584-1812). La Roca del Vallès: La Torreta,
1998
- VALENTÍ SERRA DE
MANRESA. Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX,
Barcelona 1998
- TUSET VALLET, Jordi. Història del santuari de la Mare de Déu del
Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs, 2001
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Les clarisses-caputxines a Catalunya i
Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona:
Facultat de Teologia de Catalunya, 2002
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. El Terç Orde dels caputxins. Barcelona, 2004
-
QUEROL GÓMEZ, Antoni. La ciutat de Tortosa: La desamortització,
noves funcions i usos urbans. A Patrimoni i economia a les
comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Ed., 2008 |
Enllaç:
-
Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears
-
Pàgina oficial de l'orde (Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum)
|
|
