Aquesta fundació es va fer gràcies a Joan d’Aragó, abat de la canònica de Santa Maria de Solsona, que l’any 1582 va oferir als caputxins una ermita aixecada dalt d’un turó apartat de la població. L’any següent caputxins van prendre possessió de la casa i la van adaptar a les seves necessitats conventuals, dedicant-lo a Sant Francesc.
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
El 1611 van impulsar la seva ampliació, enderrocant l’antiga ermita i aixecant una construcció nova, però el bisbe de Solsona els va demanar que aixequessin el convent en un lloc més proper a la vila amb la finalitat de poder atendre millor la població; el 1624 es va posar la primera pedra d’aquell nou edifici. A mitjan d’aquell segle (1655), la comunitat de Solsona va patir directament els efectes dels enfrontaments bèl·lics amb França quan la vila es va veure assetjada tant per un com per l’altra bàndol. La casa dels caputxins, per la seva situació, va patir molt directament i resultà incendiada i amb la comunitat refugiada a Manresa, fins el 1659, quan van poder tornar i reconstruir el convent. Van ocupar aquest lloc fins l’exclaustració, el 1835. El 1837, durant la primera guerra carlina, hi van poder tornar temporalment. L'any 1878 l'antic convent fou cedit als claretians, l'església es perdre el 1936 i fou reconstruda en la postguerra en estil neoromànic.
Detall de Vista meridional de la ciudad de Solsona
Il·lustració de Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España
Biblioteca Nacional de España
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Barcelona: Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN. Josep M. (1986). Inventari d’esglésies. Vol. 19. Solsonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- SERRA, Valentí (1993). Panoràmica general de la vida religiosa al bisbat de Solsona 1593-1993). L’Erol. Núm. 41
El convent era a ponent de la ciutat vella de Solsona, on ara hi ha l'església del Sagrat Cor de Maria