Aquest lloc era propietat del monestir cistercenc de Santes Creus des de la primera època de l'existència d'aquella casa. L'any 1160, quan el monestir encara estava ubicat a Valldaura, ja va rebre dues donacions de terres en aquest indret i posteriorment encara en va anar aplegant més, fins a l'any 1186, quan ja havia format un important domini en aquest terme de Codony.
La possessió va comportar diferències amb els canonges de l'arquebisbat de Tarragona i amb l'orde de l'Hospital que també tenien drets en aquest indret. Els litigis encara continuaven a mitjans del segle XIV, sobretot arran del dret a prendre aigua del Francolí pel funcionament dels molins, entre els que depenien de Santes Creus i els que no eren de la seva propietat. Inicialment, les terres de la granja eren treballades directament pel monestir, però a les acaballes del segle XIV hi van establir famílies de pagesos per conrear la terra, tot conservant la propietat.
Aquest estat de coses es va mantenir fins al segle XIX, quan a causa de la situació social el lloc fou confiscat per l'Estat i subhastat. Després d'una recuperació temporal, es va perdre més endavant, cosa que es va formalitzar definitivament el 1841. Ara, l’antiga granja presenta un ampli camp de ruïnes corresponents a aquell establiment agrari: el molí, les cases dels agricultors i també la capella de la Mare de Déu dels Àngels.
- ESPAÑOL, Francesca (1980). Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines. Contribució a l’estudi de la seva tipologia arquitectònica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 1
- FORT I COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Barcelona: Fund. Salvador Vives Casajuana
- TEIXELL, Immaculada (1984). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Granja dels Frares de Santes Creus. Generalitat de Catalunya