El castell del Renau fou una possessió dels senyors de Montoliu fins a finals del segle XVII, poc després havia passat a mans dels Pinós. La senyoria de Renau fou llegada per testament a Joan de Pinós, cavaller hospitaler, el qual va propiciar la instal·lació d'una comanda en aquest lloc el 1727, i en fou el primer comanador. Aquesta casa hospitalera va establir la seva seu al castell de Renau, tingué una vida relativament curta, fins al 1851. Les restes del castell foren enderrocades el 1876 deixant l'espai per a la plaça de l'Església.
Detall de Mapa de la zona oriental de la provincia de Tarragona, c1781
Biblioteca Virtual de Defensa
Bibliografia:
- CATALÀ, Pere; i altres (1993). Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- CORTIELLA, Francesc (1994). La comanda de Renau-Pinós. Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Diputació de Tarragona
- GRANELL, Jordi; i altres (1912). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Renau
- MORELLÓ, Jordi (1995). Castell de Renau. Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Situació:
El castell de Renau, on cal situar la comanda, era a la plaça de l'església