Monacat paleocristià de Tarragona

Sant Fructuós / Parc Central

(Tarragona, Tarragonès)

Sant Fructuós
Basílica de Sant Fructuós
Cripta dels Arcs

El primer esment d’una comunitat cristiana a Tarragona està relacionat amb el martiri del bisbe Fructuós i dels diaques Auguri i Eulogi, fet ocorregut a l’amfiteatre i que s’emmarca en la persecució de Valerià (253-260). Això demostra que en aquell moment, l’any 259, el cristianisme ja s’havia arrelat a la ciutat. En aquest context potser cal esmentar una tradició que explica l’arribada de sant Pau al voltant de l’any 65, Tarragona era una ciutat de primera magnitud, ben comunicada i amb força circulació de persones i idees.

Sant Fructuós
Sant Fructuós
Sepulcre de sant Fructuós

A partir del 312, a l’època de Constantí, el cristianisme es devia expandir i adquirir més rellevància, el 314 hi ha constància de delegats del bisbe de Tarragona participant en un concili a Arle. A finals del segle IV, en una carta del papa Sirici dirigida al bisbe Himeri, relacionada amb l’adopció de mesures contra el priscil·lianisme, s’esmenten els sacerdots i monjos, el que indica, almenys, l’existència de monestirs en el seu entorn en aquella època. A començament del segle V també hi ha constància d‘un tal Frontó, que havia erigit un monestir a la ciutat, de totes maneres Jordi López destaca la possibilitat que el concepte de monestir no correspongui amb l’actual i que en aquest cas es tracti de la cel·la d’un monjo solitari. Finalment, a l’epitafi del bisbe Sergi (c520-555) s’esmenta que havia fundat un monestir, sense donar més dades sobre el mateix.

Del monestir (o monestirs) preislàmic de Tarragona no hi ha dades més concretes i no s'ha pogut localitzar, tot i que s'ha volgut situar a la basílica del Parc Central, excavada a partir del 1994 i publicada per Jordi López qui, tot i contemplar aquesta possibilitat, la desestima. Des de mitjans del segle III i especialment entre els segles IV i V s'havia anat desenvolupant prop del Francolí una necròpoli, lloc d'enterrament del bisbe Fructuós i els altres màrtirs. Prop de la seva tomba, a finals del segle IV i començament del V, es va aixecar la basílica de Sant Fructuós on es veneraria la seva memòria, a la qual poc després acompanyaria una segona aixecada al nord, a la zona del Parc Central. És aquesta darrera basílica (i també en alguna ocasió, la de Sant Fructuós) la que s'ha relacionat amb un primitiu cenobi, cosa que el faria un dels més antics d'Occident.

Sant Fructuós
Enterraments de la necròpolis de Sant Fructuós
Sant Fructuós
Les restes visibles de la necròpolis de Sant Fructuós
Basílica nord
Basílica nord (Parc Central)
Basílica nord
Absis de la basílica nord
Basílica nord
Enterraments associats a la basílica nord
Sant Fructuós
San Fruttuoso de Capodimonte, o de Camogli
Abadia de San Fruttuoso de Capodimonte
(Ligúria, Itàlia)

El 716 la invasió sarraïna va arribar a Tarragona, ciutat que va quedar abandonada i pràcticament sense població, el que marcaria la fi de l’activitat monàstica en aquest lloc. A causa de la situació de perill, l’any 713 el bisbe Pròsper i altres personalitats del seu entorn havien fugit de la ciutat en un vaixell emportant-se les relíquies dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi que es veneraven a la basílica de Sant Fructuós. Després de passar par Sardenya, es van establir a la costa de la Ligúria, on van fundar un establiment que derivaria en l’important monestir de San Fruttuoso de Capodimonte.

San Fruttuoso

(Segueix...)

Sant Fructuós
El papa Sirici (388-399)
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek
Sant Fructuós
Fructuós, els diaques Auguri i Eulogi i sant Columbà
Giuseppe Palmieri, 1733
San Fruttuoso de Capodimonte

Bibliografia:
  • BOTO VARELA, Gerardo (2006). Topografía de los monasterios de la marca de Hispania (ca. 800 – ca. 1030). Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Aguilar de Campoo: Fund. Santa María la Real
  • CALCAGNO, Daniele; i altres (2018). Abbazia di San Fruttuoso. Milà: Fondo Ambiente Italiano
  • LÓPEZ VILAR, Jordi (2006). Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica
  • MAR MEDINA, Ricardo; SALOM I GARRETA, Cristòfor (1999). Via, vil·la i basílica del Parc Central. Del romà al romànic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MENCHON, Joan (2011). Tarragona a l’edat mitjana o la restauració d’una ciutat medieval sobre una seu episcopal visigòtica i una ciutat romana. Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Ajuntament de Tarragona
  • MORERA, Emilio (1981). Tarragona cristiana I. Tarragona: Diputació de Tarragona
  • MUÑOZ, Andreu (2001). El cristianisme a l’antiga Tarragona. Dels orígens a la incursió islàmica. Tarragona: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós / Arquebisbat de Tarragona
  • MUÑOZ, Andreu (2013). Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l'antiguitat a l'actualitat. Tesi doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili
  • MUÑOZ, Andreu (2014). La Tàrraco dels primers cristians. Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós
  • RIFÀ Àngel (2004). Troballes numismàtiques a la basílica del Parc Central (conjunt paleocristià del Francolí, Tarragona). A Revista d'arqueologia de Ponent. Núm. 14

Situació:
Vista aèria

Les restes arqueològiques de la basílica nord es troben a l'aparcament subterrani del centre comercial del Parc Central, al costat de la basílica de Sant Fructuós i la necròpolis, a la fàbrica de tabac