Abadia de San Fruttuoso de Capodimonte
San Fruttuoso de Camogli
Camogli (Ligúria)
A causa de la situació de perill que representava la invasió islàmica, l’any 713 el bisbe Pròsper de Tarragona i altres personalitats del seu entorn van fugir de la ciutat en un vaixell emportant-se les relíquies dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi que es veneraven a la basílica de Sant Fructuós. Després de passar par Sardenya, es van establir a la costa de la Ligúria, on van fundar un establiment que derivaria en l’important monestir de San Fruttuoso de Capodimonte.
Relacionat amb:
L’evolució històrica d’aquest establiment és inconcreta en aquesta primera època i no és fins a finals del segle IX que hi ha notícies documentades, com ara una confirmació de béns efectuada pel bisbe de Gènova. A partir d'aquí la casa va gaudir d'un ràpid desenvolupament, guanyant influència i poder econòmic. Al segle XII comença la protecció del llinatge dels Doria, que va impulsar la fundació de l'església de San Matteo de Gènova, convertint-la en un priorat de San Fruttuoso. Després d'una fusió amb el monestir de San Gerolamo Cervara, entre els anys 1439 i 1457, va recuperar la independència.
A causa de la seva situació, arran de mar, va patir atacs pirates que no van ajudar el seu desenvolupament, com tampoc ho va fer el règim de comenda adoptat el 1467. La casa va continuar sota la protecció dels Doria, el que no va evitar la seva supressió. Durant la primera meitat del segle XX va patir els efectes d'un desastre natural. El 1983 els Doria van traspassar el monestir al Fondo Ambiente Italiano que s'ha encarregat de la seva restauració.
Relíquies dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi
Fructuós, els diaques Auguri i Eulogi i sant Columbà
Giuseppe Palmieri, 1733
El claustre superior
Capitell romà
El claustre inferior
Els sepulcres dels Doria (sXIII-XIV)
Antic priorat de San Fruttuoso
